Dijous 3 de març de 2011

A la classe d'avui, hem continuat amb el llibre Sociolingüística a l'aula de Bernat Joan.

17. Què és una interllengua? Quin paper realitza en la societat d'avui?
És una llengua de comunicació internacional amb el paper de facilitar la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents.

18. Quina és la interllengua més estesa al llarg del món? Per que?
La més estesa és l'anglès. Inicialment, a causa de l'imperialisme britànic i actualment al capdavant del desenvolupament mundial es troba els Estats Units.

19. És inevitable la proliferació del coneixement de l'anglès al nostre continent? Per què?
Probablement és inevitable per qüestions merament pràctiques. Cal destacar que es necessitaran mesures necessàries per a que lànglès no s'arribi a nativitzar als diferents països que el tenguin com a interllengua.

20. Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida?
El model ideal seria aquell que garantís la intercomunicació entre tots els europeus, el manteniment de totes les llengües i el màxim de democràcia lingüística. Això només seria possible amb el reforçament de totes les llengües i l'establiment d'una interllengua "neutral": l'esperanto.

21. Quines característiques té el conflicte lingüístic als Països Catalans?
El conflicte lingüístic apareix quan des de la comunitat lingüística dominant s'articulen respostes tendents a afeblir les mesures preses des de les files dels partidaris de la normalització.

22. Quan es va originar el conflicte lingüístic?
Es va originar a través d'un procés de castellanització que va començar amb la noblesa, al segle XVI, i que posteriorment es va estendre a d'altres capes socials.
Alguns dels episodis clau per aquesta castellanització són: el tractat dels Pirineus i edicte del rei Lluís XIV, les decrets de Nova Planta, la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura del general Franco...
Una pregunta important que pot derivar d'aquesta qüestió siria: sense la persecució política que ha sofert, la llengua catalana hauria gaudit de plena normalitat?

23. Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüístic?
El conflicte lingüístic és transitori i té dos sortides possibles:
· La normalització de la llengua catalana, amb la qual aquesta torna a ocupar tots els àmbits d'ús.
· La substitució de la llengua catalana per l'espanyol (i pel francès), amb la qual aquesta deixa d'ocupar tots els àmbits no residuals al nostre territori lingüístic.

24. Quin paper juga el conflicte lingüístic en la nostra societat?
El conflicte lingüístic no existiria si el conjunt de la societat catalana es resignàs a deixar morir la llegua pròpia.

25. En què consisteix el procès de substitució lingüística?
Consisteix en la pèrdua paulatina d'àmbits d'ús i de parlants per part d'una determinada comunitat lingüística.
Un dels símptomes de que aquest procés és ja molt avançat és la manca de tranmissió generacional de la llengua en qüestió.

26. Com s'origina el procés de substitució lingüística?
Constitueix un símptoma d'una situació de dominació política.
En el nostre cas, els primers segments de la població catalana que canvien la llengua són els nobles que pretenen fer carrera a la cort, quan aquesta es trasllada a Castella després del matrimoni dels anomenats Reis Catòlics. Posteriorment, es castellanitzaran sectors de la incipient burgesia, i dels intel·lectuals.

27. És inevitable el procés de substitució lingüística?
De cap manera. Aquest procés es pot invertir, si sectors importants de la societat prenen la decisió racional i conscient de recuperar la llengua. Inicialment, sol correspondre a sectors minoritaris que intentaran que capes cada vegada més extenses de la societat s'involucrin.

28. Com es pot canviar el procés de substitució pel de normalització
Són necessaris alguns fenòmens, induïts per l'acció de les minories conscients esmentades anteriorment; aquests fenòmens són: que la societat es vegi des de la perspectiva de si mateixa, que traballi per aconseguir un mínim de poder polític, que creï un univers simbòlic propi, que articuli un sistema d'ensenyament i mitjans de comunicació no depenents a cap altra comunitat lingüística no nacional.


Què he après?
He après què és una interllengua i l'esperanto.