Grup 4 (Noemí Fernández, Chana Blanco, Ana Felicó)
QUAN ES PERD UNA LLENGUA.
- Ha estat una presentació clara.
- Alguns membres no miren la classe mentre expliquen.
- Algun membre utilitzava un to de veu massa baix.
- Han afegit un exemple per clarificar.
L'activitat ha set interessant, sobre tot, perquè és una de les primeres activitats realitzables per a nens/es d'Infantil.
Grup 6 (Jose López, Eduard Solans, Priscila Vázquez)
DRET A PARLAR
- S'ha de tenir en compte el fet de que no tinguessin preparada la exposcició per aquesta classe i que els faltés un membre del grup.
- Malgrat tot, ha estat una bona presentació perquè es notava que ha set conseqüència d'una reflexió sobre el tema.
jueves, 19 de mayo de 2011
05 de maig de 2011
A la classe d'avui hem començat amb les exposicions:
GRUP 1 (Victoria Cubero B. ; Tanit Prats B. ; Esther Martínez V. ; Marina Juan R. ; Mª Isabel Sánchez)
BENEDICCIÓ DE BABEL
- Poca fluïdesa d'alguns components del grup.
- Poca claretat en alguns conceptes.
- Vídeo per dinamitzar l'exposició.
- Han mencionat curiositats del llengüatge dels animals.
- Han dit algunes curiositats i anècdotes.
Quant al joc, l'explicació inicial ha set poc clara en un principi, encara que després s'ha aclarit.
He après que:
- Els idiolectes són els dialectes personals
- Les parallengües és allò que comuniquem de manera inconscient
GRUP 2 (Vicent Planells Marí; Paula Torres Riera; Vanesa Sayagués Roig).
CADA LLENGUA ÉS UN MÓN
- A la presentació hi havia massa lletra i ha resultat una mica atabalador.
- Però incluia moltes curiositats i exemples que han ajudat a la comprensió.
Pel que fa al joc, hagués set necessària una activitat prèvia.
GRUP 3 (Laura Fernández; Natalia Torres; Matilde Ballester)
LA LLEI DEL SILENCI
- La presentació ha set clara i fluida.
- S'ha aprofundit en el concepte de llengües minoritàries
He après la diferenciació que fa la UNESCO dels diferents graus de perill d'una llengua.
GRUP 1 (Victoria Cubero B. ; Tanit Prats B. ; Esther Martínez V. ; Marina Juan R. ; Mª Isabel Sánchez)
BENEDICCIÓ DE BABEL
- Poca fluïdesa d'alguns components del grup.
- Poca claretat en alguns conceptes.
- Vídeo per dinamitzar l'exposició.
- Han mencionat curiositats del llengüatge dels animals.
- Han dit algunes curiositats i anècdotes.
Quant al joc, l'explicació inicial ha set poc clara en un principi, encara que després s'ha aclarit.
He après que:
- Els idiolectes són els dialectes personals
- Les parallengües és allò que comuniquem de manera inconscient
GRUP 2 (Vicent Planells Marí; Paula Torres Riera; Vanesa Sayagués Roig).
CADA LLENGUA ÉS UN MÓN
- A la presentació hi havia massa lletra i ha resultat una mica atabalador.
- Però incluia moltes curiositats i exemples que han ajudat a la comprensió.
Pel que fa al joc, hagués set necessària una activitat prèvia.
GRUP 3 (Laura Fernández; Natalia Torres; Matilde Ballester)
LA LLEI DEL SILENCI
- La presentació ha set clara i fluida.
- S'ha aprofundit en el concepte de llengües minoritàries
He après la diferenciació que fa la UNESCO dels diferents graus de perill d'una llengua.
21 d'abril de 2011
Teníem que llegir un monogràfic de llengües, ètnies i cultures durant les vacances:
El monogràfic parla dels factors que incideixen en l’aprenentatge de les llengües. Segons el model d’acumulació de Schumann, l’èxit de l’adquisició d’una segona llengua està vinculat amb:
- La distància psicològica (factors afectius), que es refereix a si es té el desig d’acostar-se a l’altre, d’entendre’l.
- La distància social (factor relacionats amb el grup), a més distància social, major dificultat per aprendre la llengua del medi on viuen.
L’escola igualitària ha de facilitar que ambdues distàncies s’acostin entre l’alumne que pertany a una minoria i el seu entorn. Perquè els nouvinguts s’integrin de manera adequada a la comunitat d’acollida és imprescindible un bon desenvolupament de la llengua d’origen per l’aprenentatge de les altres llengües. Per això, és evident que l’escola ha de impulsar l’ús i estudi de les llengües d’origen del seu alumnat.
El resum dels articles integrats en el monogràfic:
Oriol Guasch
El prurilingüisme creixent de les societats occidentals ha arribat a l’escola, per tant, en un marc tan complex, s’ha de replantejar l’ensenyament de les llengües.
És necessària una revisió en la planificació per al tractament de les llengües a les escoles, en les quals, actualment, es fa una separació entre l’aprenentatge de la L1 , de la L2 i de la llengua estrangera. S’ha de concebre una única didàctica de la llengua, que es formalitzi opcions metodològiques adequades a les diferents situacions d’ensenyament i aprenentatge. Es requereix un currículum obert que permeti la diversificació de continguts i d’objectius d’aprenentatge.
El llenguatge verbal té una triple funcionalitat: com a instrument de comunicació, de representació i de socialització, per això, el seu tractament no es pot limitar a les àrees lingüístiques. Aquesta perspectiva de globalitat implica tot el claustre.
Per últim, el fet que els alumnes siguin els protagonistes del seu propi coneixement lingüístic, fa necessari que les institucions educatives facin un esforç molt gran de suport als alumnes.
Pel que fa als DCB (dissenys curriculars base) de Catalunya, València i les Balears s’acosten al plurilingüisme de la realitat escolar però no menciona el fenomen de la presència a les escoles d’alumnes immigrants amb llengües diferents.
Ignasi Vila
Una participació activa en la vida social comporta una autoimatge positiva i una bona autoestima, i aquests aspectes no poden existir si una persona nouvinguda es sent rebutjada. Per això, no es pot separar l’aprenentatge de la llengua amb la convivència.
La diferència més important entre un programa d’immersió i un altre de submersió lingüística és, com tracta cada programa la llengua pròpia de l’alumnat. La submersió no la té en compte, i en la immersió, es converteix en l’eix del programa.
Una pràctica a fer per part del professorat és possibilitar tasques comunes interessants i motivadores que permetin el treball cooperatiu entre els nens estrangers i autòctons.
Finalment, quant els materials, és necessari desenvolupar materials lingüístics específics per a l’aprenentatge de la llengua de l’escola que tinguin en compte la llengua familiar de l’alumnat.
Lluïsa Rancé
Per als alumnes d’Incorporació Tardana (IT) de vuit anys per amunt, l’aprenentatge del català ja es pot considerar com l’aprenentatge d’una segona llengua..
Els educadors s’han d’adequar a les característiques educatives de cada alumne ja que aquest alumnat (IT) és molt divers. És imprescindible també que els educadors no incorrin en prejudicis ni estereotips.
Tots aquests alumnes (IT) necessiten adaptar-se a la nova situació i, per fer això, és imprescindible que se sentin acollits. Per a aconseguir això, s’ha de tenir en compte el context afectiu dels alumnes i ha d’haver una bona predisposició per part dels interlocutors.
Per afavorir l’aprenentatge cal un suport lingüístic. Es tracta, que sense excloure’l de la dinàmica general de l’aula, l’alumne rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada, que variarà segons les necessitats de cadascú i les possibilitats del centre.
En la nostra societat actual la comunicació escrita té un pes molt important i, per tant, caldrà que dit alumnat trobi interessant escriure en llengua catalana En primer lloc, s’han de plantejar quines són les habilitats de cadascun dels alumnes d’IT respecte a la llengua, tenint en compte les característiques de les llengües que coneix, així com el nivell d’escolarització, i quina haurà de ser la resposta educativa adequada a cada alumne. Després, també és imprescindible que la llegua escrita impregni l’entorn de l’alumnat, no tan sols en els aspectes formals i mecànics del text, sinó en la comprensió del text escrit (aprenentatge significatiu).
Mireia Valls
És important ser conscients que bona part del Estats d’origen d’aquests alumnes són pluriculturals, i que és habitual que les diferents cultures no visquin en equilibri. També ens hem de fixar en la procedència urbana o rural ja que és més habitual l’analfabetisme en un entorn rural que no es un urbà. És normal que els alumnes no escolaritzats els costi comportar-se a l’aula. Aquests aspectes s’han de tenir en compte però no s’han de generalitzar ja que per exemple es pot donar el cas que dos nens amb la mateixa procedència, pot que tinguin comportaments, creences i necessitats molt diferents.
Quant la religió, cal no establir relacions directes ja que la religiositat té una gran varietat d’intensitats independentment de la nacionalitat. Cal ser molt respectuós al tractar aquest tema ja que, per exemple, pot haver alumnes molt reservats amb el tema.
Pel que fa a l’escolarització, hi ha alumnes sense escolaritzar, altres que han dut a terme un procés d’alfabetització precari, i alumnes que al seu país han cursat totes les matèries que els corresponia amb més o menys èxit.
Respecte la llengua, la majoria d’alumnes són com a mínim bilingües. Pel que fa a la matèria del català, per a ensenyar-ho es considera que l’enfocament didàctic més adequat és el comunicatiu, on la reflexió gramatical sorgeix a partir de l’ús, l’alumne és un subjecte actiu i, per tant, és molt important la motivació.
En una classe amb diversos alumnes d’IT, podem trobar diferents situacions, per això és necessari que un mateix professor sàpiga posar en marxa estratègies diferents segons l’alumnat a qui s’adreci.
Algunes de les recomanacions que ens fa és començar les classes de català amb una petita presentació, acompanyant el discurs amb gestos. També, les endevinalles, refranys, poemes i cançons són textos atractius a través dels quals es pot treballar el lèxic, els referents culturals i la fonètica.
Una altra sugerència és fer dictats però amb texts incomplets on es donen pistes perquè ells omplin els buits. Pel que fa als deures, recomana que facin alguna cosa a casa, tant per agafar hàbit com per fer-se autònom sense demanar constantment l’ajuda d’un adult.
De les reflexions finals, destacar el fet de saber posar-se en el lloc de l’altre, aconseguint així respectar els nens/es i els seus ritmes sense forçar els seus aprenentatges S’ha de tenir en compte que si un alumne no vol aprendre una llengua, per molt que es forci el seu ensenyament, no l’aprendrà. Per això, com a educadors hem de fer que aprendre la nostra llengua els resulti atractiu i motivador.
Què he après?
Que es necessària una reestructuració de l’enfocament que es té avui en dia sobre l’aprenentatge de les llengües en les institucions educatives:
- Es requereix un currículum obert per adaptar-se a cada alumne.
-Que no es pot limitar a les àrees lingüístiques: “Un mestre sempre és mestre de llengua”.
- No es pot aprendre una llengua si la persona es sent rebutjada, per això no es pot separar l’aprenentatge d’una llengua de la convivència i l’ambient afectiu.
- L’eix del programa ha de ser la llengua pròpia de l’alumnat.
- Activitats motivadores que permetin el treball col•laboratiu de l’alumnat.
- El suport lingüístic es tracta d’un suport que sense excloure l’alumne de la dinàmica general de l’aula rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada.
- La llengua escrita ha d’impregnar tot l’entorn de l’alumnat.
- Hem de tenir en compte aspectes com la religió o la situació de la llengua de les comunitats de procedència de l’alumnat, però no s’ha de generalitzar perquè cada alumne és un món encara que dos puguin tenir la mateixa procedència.
El monogràfic parla dels factors que incideixen en l’aprenentatge de les llengües. Segons el model d’acumulació de Schumann, l’èxit de l’adquisició d’una segona llengua està vinculat amb:
- La distància psicològica (factors afectius), que es refereix a si es té el desig d’acostar-se a l’altre, d’entendre’l.
- La distància social (factor relacionats amb el grup), a més distància social, major dificultat per aprendre la llengua del medi on viuen.
L’escola igualitària ha de facilitar que ambdues distàncies s’acostin entre l’alumne que pertany a una minoria i el seu entorn. Perquè els nouvinguts s’integrin de manera adequada a la comunitat d’acollida és imprescindible un bon desenvolupament de la llengua d’origen per l’aprenentatge de les altres llengües. Per això, és evident que l’escola ha de impulsar l’ús i estudi de les llengües d’origen del seu alumnat.
El resum dels articles integrats en el monogràfic:
Oriol Guasch
El prurilingüisme creixent de les societats occidentals ha arribat a l’escola, per tant, en un marc tan complex, s’ha de replantejar l’ensenyament de les llengües.
És necessària una revisió en la planificació per al tractament de les llengües a les escoles, en les quals, actualment, es fa una separació entre l’aprenentatge de la L1 , de la L2 i de la llengua estrangera. S’ha de concebre una única didàctica de la llengua, que es formalitzi opcions metodològiques adequades a les diferents situacions d’ensenyament i aprenentatge. Es requereix un currículum obert que permeti la diversificació de continguts i d’objectius d’aprenentatge.
El llenguatge verbal té una triple funcionalitat: com a instrument de comunicació, de representació i de socialització, per això, el seu tractament no es pot limitar a les àrees lingüístiques. Aquesta perspectiva de globalitat implica tot el claustre.
Per últim, el fet que els alumnes siguin els protagonistes del seu propi coneixement lingüístic, fa necessari que les institucions educatives facin un esforç molt gran de suport als alumnes.
Pel que fa als DCB (dissenys curriculars base) de Catalunya, València i les Balears s’acosten al plurilingüisme de la realitat escolar però no menciona el fenomen de la presència a les escoles d’alumnes immigrants amb llengües diferents.
Ignasi Vila
Una participació activa en la vida social comporta una autoimatge positiva i una bona autoestima, i aquests aspectes no poden existir si una persona nouvinguda es sent rebutjada. Per això, no es pot separar l’aprenentatge de la llengua amb la convivència.
La diferència més important entre un programa d’immersió i un altre de submersió lingüística és, com tracta cada programa la llengua pròpia de l’alumnat. La submersió no la té en compte, i en la immersió, es converteix en l’eix del programa.
Una pràctica a fer per part del professorat és possibilitar tasques comunes interessants i motivadores que permetin el treball cooperatiu entre els nens estrangers i autòctons.
Finalment, quant els materials, és necessari desenvolupar materials lingüístics específics per a l’aprenentatge de la llengua de l’escola que tinguin en compte la llengua familiar de l’alumnat.
Lluïsa Rancé
Per als alumnes d’Incorporació Tardana (IT) de vuit anys per amunt, l’aprenentatge del català ja es pot considerar com l’aprenentatge d’una segona llengua..
Els educadors s’han d’adequar a les característiques educatives de cada alumne ja que aquest alumnat (IT) és molt divers. És imprescindible també que els educadors no incorrin en prejudicis ni estereotips.
Tots aquests alumnes (IT) necessiten adaptar-se a la nova situació i, per fer això, és imprescindible que se sentin acollits. Per a aconseguir això, s’ha de tenir en compte el context afectiu dels alumnes i ha d’haver una bona predisposició per part dels interlocutors.
Per afavorir l’aprenentatge cal un suport lingüístic. Es tracta, que sense excloure’l de la dinàmica general de l’aula, l’alumne rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada, que variarà segons les necessitats de cadascú i les possibilitats del centre.
En la nostra societat actual la comunicació escrita té un pes molt important i, per tant, caldrà que dit alumnat trobi interessant escriure en llengua catalana En primer lloc, s’han de plantejar quines són les habilitats de cadascun dels alumnes d’IT respecte a la llengua, tenint en compte les característiques de les llengües que coneix, així com el nivell d’escolarització, i quina haurà de ser la resposta educativa adequada a cada alumne. Després, també és imprescindible que la llegua escrita impregni l’entorn de l’alumnat, no tan sols en els aspectes formals i mecànics del text, sinó en la comprensió del text escrit (aprenentatge significatiu).
Mireia Valls
És important ser conscients que bona part del Estats d’origen d’aquests alumnes són pluriculturals, i que és habitual que les diferents cultures no visquin en equilibri. També ens hem de fixar en la procedència urbana o rural ja que és més habitual l’analfabetisme en un entorn rural que no es un urbà. És normal que els alumnes no escolaritzats els costi comportar-se a l’aula. Aquests aspectes s’han de tenir en compte però no s’han de generalitzar ja que per exemple es pot donar el cas que dos nens amb la mateixa procedència, pot que tinguin comportaments, creences i necessitats molt diferents.
Quant la religió, cal no establir relacions directes ja que la religiositat té una gran varietat d’intensitats independentment de la nacionalitat. Cal ser molt respectuós al tractar aquest tema ja que, per exemple, pot haver alumnes molt reservats amb el tema.
Pel que fa a l’escolarització, hi ha alumnes sense escolaritzar, altres que han dut a terme un procés d’alfabetització precari, i alumnes que al seu país han cursat totes les matèries que els corresponia amb més o menys èxit.
Respecte la llengua, la majoria d’alumnes són com a mínim bilingües. Pel que fa a la matèria del català, per a ensenyar-ho es considera que l’enfocament didàctic més adequat és el comunicatiu, on la reflexió gramatical sorgeix a partir de l’ús, l’alumne és un subjecte actiu i, per tant, és molt important la motivació.
En una classe amb diversos alumnes d’IT, podem trobar diferents situacions, per això és necessari que un mateix professor sàpiga posar en marxa estratègies diferents segons l’alumnat a qui s’adreci.
Algunes de les recomanacions que ens fa és començar les classes de català amb una petita presentació, acompanyant el discurs amb gestos. També, les endevinalles, refranys, poemes i cançons són textos atractius a través dels quals es pot treballar el lèxic, els referents culturals i la fonètica.
Una altra sugerència és fer dictats però amb texts incomplets on es donen pistes perquè ells omplin els buits. Pel que fa als deures, recomana que facin alguna cosa a casa, tant per agafar hàbit com per fer-se autònom sense demanar constantment l’ajuda d’un adult.
De les reflexions finals, destacar el fet de saber posar-se en el lloc de l’altre, aconseguint així respectar els nens/es i els seus ritmes sense forçar els seus aprenentatges S’ha de tenir en compte que si un alumne no vol aprendre una llengua, per molt que es forci el seu ensenyament, no l’aprendrà. Per això, com a educadors hem de fer que aprendre la nostra llengua els resulti atractiu i motivador.
Què he après?
Que es necessària una reestructuració de l’enfocament que es té avui en dia sobre l’aprenentatge de les llengües en les institucions educatives:
- Es requereix un currículum obert per adaptar-se a cada alumne.
-Que no es pot limitar a les àrees lingüístiques: “Un mestre sempre és mestre de llengua”.
- No es pot aprendre una llengua si la persona es sent rebutjada, per això no es pot separar l’aprenentatge d’una llengua de la convivència i l’ambient afectiu.
- L’eix del programa ha de ser la llengua pròpia de l’alumnat.
- Activitats motivadores que permetin el treball col•laboratiu de l’alumnat.
- El suport lingüístic es tracta d’un suport que sense excloure l’alumne de la dinàmica general de l’aula rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada.
- La llengua escrita ha d’impregnar tot l’entorn de l’alumnat.
- Hem de tenir en compte aspectes com la religió o la situació de la llengua de les comunitats de procedència de l’alumnat, però no s’ha de generalitzar perquè cada alumne és un món encara que dos puguin tenir la mateixa procedència.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)