Avui hem gaudit de la visita de Bernat Joan a classe i hem pogut fer-li qüestions sobre el llibre.
Primer, Bernat Joan ha fet una petita exposició en la qual ha recalcat que l'actitud per aprendre és molt important, que qualsevol aprenentatge requereix una bona actitud però que aquesta és imprescindible a l'hora de l'aprenentatge d'una llengua; si es té actitud, aprens.
També ens ha explicat que tan sols té sentit parlar de les actituds envers una llengua a aquelles societat on hi ha més d'una llengua. Per exemple, a Dinamarca, amb una única llengua, ningú s'atura a reflexionar i parlar d'actitud envers la llengua.
Després ens ha parlat sobre les raons per les quals la situació sociolingüística d'Eivissa és tan complexa. Fins fa 50 anys, Eivissa era monolingüe (tota la població parlava en català/eivissenc), diglòssica (el castellà era la llengua que s'utilitzava als usos formals), pre-turística i pre-industrial, en general, una societat que havia canviat ben poc. En canvi, en pocs anys, hem passat d'aquesta situació a una societat post-industrial, enfocada als serveis i el turisme i, amb una gran canvi demogràfic.
Aquesta nova situació ha fet que a l'illa d'Eivissa es parlin moltes llengües. En un estudi de 2008, es va constatar que majoritàriament es parlava en castellà i català i després , multitud de llengües com l'àrab, portuguès, romanès... A més de les anomenades llengües de la nova immigració: sobretot l'alemany entre persones de més de 50 anys que decideixen passar la seva jubilació a les illes Balears i l'italià, un cas llamatiu a Formentera, on el turisme italià és massiu durant els mesos de juliol i agost.
Per últim, ens ha precissat que la situació que viu el català és una anomalia estadística i segons el seu punt de vista és perquè allò que nosaltres, per prejudicis, per pressions històriques, prenem per "normal", la resta del món no ho considera "normal".
Les meves preguntes per a Bernat Joan eren:
1. El bilingüisme unilateral és el mateix que el bilingüisme unidireccional?
2. El bilingüisme és una situació transitòria que tan sols té dues sortides: l’abandonament de la llengua per part dels parlants (substitució lingüística) o la recuperació de tots els usos i funcions per a la pròpia llengua (normalització lingüística), per tant, si aconseguim la normalització lingüística als Països Catalans, significa la desaparició del castellà en aquest territori?
3. La normalització lingüística d’una llengua minoritzada és possible només per la via independentista, o bé, per models igualitaris (cada llengua és oficial en exclusiva dins el seu propi territori)?
4. En que consisteix l’idea d’una ciutadania europea per aquella gent que no es trobi còmoda dins el propi estat? Tindríem en un mateix territori ciutadans que responen a Eivissa, la seva comunitat autònoma i l’estat i altres que responen a “Europa”?
5. Em resulta confús el cas sociolingüístic de França. Encara que en França es parlin moltes llengües, tan sols està reconeguda el francès, en canvi, el francès està reconegut com a llengua en diferents estats que no pertanyen al territori francès com és el cas de Canadà o Suïssa. Aquest reconeixement en altres territoris es degut a un treball, una pressió per part de l’estat francès per a que es reconegui la seva llengua (el francès) en altres territoris (Canadà o Suïssa), o bé, és un reconeixement fruit de la comprensió sociolingüística en aquests països?
6. Personalment, considero que el principal argument per defensar qualsevol llengua és que una llengua, en aquest cas el català, és una visió del món i un ben cultural. En canvi, en el llibre a vegades pot parèixer que l’argument amb més pes és que el català està d’alguna manera per dalt d’altres llengües perquè té presència en l’ensenyament, més parlants i més presència als mitjans de comunicació que altres llengües que sí estan reconegudes a Europa. Quin és, per tu, el principal argument per defensar una llengua?
7. El discurs de defensa de la llengua catalana en el llibre pot resultar radical, no és això, en definitiva, contraproduent en aquesta defensa del català?
Per exemplificar, alguns fragments que poden ser vistos com radicals: “La Unió Europea ens mostra el camí que cal seguir: comptar amb un estat propi” (pàgina 72), “la principal raó que tenen la majoria de persones per funcionar en espanyol i no en català és perquè aquest territori forma part d’Espanya, si això no fos Espanya, la raó hauria desaparegut” (pàgines 19 i 20)...
Si qualcú llegeix aquest llibre per entendre les raons de la defensa del català, pot ser arribi a la conclusió de que tots els que defensam el català tenim com a únic objectiu la independència, i així, crear oposició, intransigència i obstinació.
Què he après?
Donat que som molts alumnes i teníem moltes preguntes, hem pogut fer una o dues preguntes per alumne.
La pregunta que li he fet jo ha set la número 2, amb la seva resposta he entès que considera que en el cas dels Països Catalans no considera que per aconseguir la normalització de la llengua catalana, hagi de desaparèixer el castellà, ja que és quasi impossible que això ocurreixi. A més ha fet referència a que entre els objectius de la Unió Europea, com fa referència al seu llibre, està aquell de que els europeus han de aprendre una més dues llengües.
A més, m'ha paregut molt interessant la pregunta d'un company comparant el català amb l'euskera. Bernat Joan ens ha explicat que hi ha diverses diferències: hi ha més catalanoparlants perquè el Pais Basc té les seves institucions relacionades amb Castella des del segle XIV, en canvi, Catalunya va romandre amb les seves institucions pròpies fins al segle XVIII; l'euskera és més antiga que el català ja que, malgrat hagi moltes teories, la més acceptada és que sigui anterior a la romanització i que aquest procés no es donés al País Basc; a l'educació, el País Basc presenta una peculiaritat ja que possibilita l'elecció entre tres models: tot en euskera, predominantment euskera, o bé, predominantment en castellà, sent la primera opció la més escollida, això fa que a la societat basca hi hagi més nombre de parlants joves que majors, tot el contrari a la situació que viu els Països Catalans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario