Dijous 10 de març de 2011

Hem continuat amb les preguntes de Bernat Joan:

29. Quines fases solen tenir els processos de substitució lingüística?
La primera fase consisteix en que la comunitat lingüística va perdent el poder polític propi; tot seguit, altres classes socials afavorides comencen a abandonar la pròpia comunitat lingüística, i així, paulatinament, de dalt cap a baix.

31. En què consisteixen les normes d'ús de la llengua?
Són unes normes no escrites, però profundament arrelades en la societat, que indiquen quina llengua és convenient que hom utilitzi en cada ocasió i activitat, tenint en compte allò que es fa i l'interlocutor o interlocutors que es tenen davant.

32. Què entenem per àmbit d'ús?
És qualsevol espai, ja sigui físic, jurídic o simbòlic en que s'usa la llengua.

33. En quina situació es troba, actualment, als Països catalans, l'ús social de la llengua?
Al Principat de Catalunya, la situació és substancialment millor que, per exemple, a València o a la Franja de Ponent. Així i tot, hi ha unes pautes generals: el català ha guanyat prestigi i ha guanyat espais, generalment, a nivell formal; en canvi, en la intercomunicació informal, especialment entre les generacions més joves continua dominant l'espanyol.

34. Què significa originàriament el concepte "normalització lingüística"? Es fa servir actualment en el mateix sentit?
Fou encunyat, l'any 1966, per Lluís Vicent Aracil i significava el desplaçament de la llengua dominant per part de la llengua subordinada fins recuperar tots els àmbits d'ús, poder viure plenament en la pròpia llengua dins el territori lingüístic que li corresponen.
Per tant, s'oposa al concepte de bilingüisme; en canvi, a partir de la transició, s'ha utilitzat el terme de normalització com a sinònim de bilingüisme.

40. Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l'ús de la llengua superposada? Per què?
És del tot impossible perquè així com s'escampa l'ús de la llengua en procés de normalització, es redueix l'ús de la llengua abans dominant en uns determinats àmbits.

41. Quins models lingüístics hi ha a Europa?
Podem parlar de tres models:
- Models lingüístics igualitaris: havent-hi una diversitat lingüística, totes les llengües gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. Són els casos de Suïssa i Bèlgica.
- Models Lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat. Havent-hi una pluralitat lingüística, l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i, a més, nega l'existència de totes les altres. Com a exemple, el cas de Grècia.
- Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. Els estats que si bé reconeixen la diversitat lingüística i cultural, no reconeixen la plena igualtat legal. És el cas d'Espanya.

43. Quins models lingüístics igualitaris hi ha actualment a Europa? En podries explicar les característiques principals?
N'hi ha dos models igualitaris: Suïssa i Bèlgica. En ambdós casos el criteri seguit és el de territorialitat. Així a Bèlgica hi ha tres llengües oficials, als respectius territoris lingüístics: francès, neerlandès i alemany. I a Suïssa hi ha quatre llengües considerades com a nacionals: l'alemany, el francès, l'italià i el retoromànic, Aquesta última és parlada per menys de l'1% de la població i no és considera per l'Estat com a llengua oficial.

48. Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques, són considerats com a llengües?
Perquè s'intentarà el trossejament de la llengua que es vol fer desaparèixer a partir de la màxima elemental que diu "divideix i venceràs"
La divisió s'aconsegueix considerant com a llengües variants dialectals d'una llengua determinada, amb la intenció claríssima de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.

51. Per què hi ha tant interès, per part d'alguns sectors, a defensar les "modalitats insulars" de la llengua catalana?
Per promoure a les Illes Balears el blaverisme light.
Els blavers de les Illes, doncs, han centrat els seus esforços a promoure la defensa de les anomenades "modalitats insulars" de la llengua, en comptes de promoure, com indiquen Gabriel Bibiloni i el més elemental sentit comú, la difusió d'un bon nivell de català entre tota la població

52. Per què hi ha gent que té prevenció davant el terme "català"?
Perquè l'opressió nacional ha comportat la regionalització del concepte "català"(tant pel que fa al nom com pel que respecta al gentilici), atribuint-lo només als habitants del Principat de Catalunya.

54. En quines condicions es produeix el secessionisme lingüístic?
Es produeix quan la comunitat lingüística que el pateix es troba en una situació de feblesa.

56. Per què per a unes llengües (espanyol, francès) sempre es remarca la unitat, mentre que per a unes altres (català basc) sempre es remarca la diversitat?
Perquè es pretén l'ús normal per a les primeres i l'ús entrebancat o folklòric per a les segones. En una situació de normalitat lingüística, el discurs de les "modalitats" és absolutament inexistent, en l'estudi de la llengua catalana, en canvi, sembla com si el quadre de modalitats dialectals constituís l'eix fonamental de l'aprenentatge de la llengua.

61. És veritat que el català es troba entre el 3% de llengües més parlades del món?
Sí, la llengua catalana té devers vuit milions i mig de parlants.

62. Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d'Eivissa?
La utilitat de la llengua (no és útil per a tot), la funcionalitat (no serveix per a uns determinats usos), la seva importància (és una llengua de segona categoria, "local"), el seu àmbit geogràfic (abasta només Eivissa, no el conjunt dels Països Catalans), la seva idoneïtat (no és de bona educació parlar en català quan hi ha castellanoparlants davant), les perspectives de futur (d'aquí a poc temps, la gent deixarà de parlar la llengua catalana), les seves qualitats estètiques ( el català no sona tan bé com el castellà), etc.

63. Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants?
Trobam dues corrupcions possibles: l'autoodi (exposat en l'apartat anterior) i el xovinisme lingüístic (consistent a suposar la pròpia llengua superior a la resta).

64. Per què la majoria dels europeus residents a les Illes Balears aprenen abans espanyol que no català? Quins factors duen a aquesta situació?
De seguida, els residents europeus que viuen entre nosaltres, entenen que la llengua que sap tothom i la que tothom usa sense cap tipus d'inconvenient és el castellà.

67. Podem afirmar que hi ha llengües que són més importants que no altres? Per què?
De cap manera. Totes les llengües són igual d'importants, totes compleixen una funció fonamental: permetre la intercomunicació entre els seus parlants. Així mateix, les llengües ajuden a configurar una determinada visió del món i vehiculen un cert bagatge cultural.

68. Per què és important la consolidació del registre estàndard de la llengua?
Perquè als mitjans de comunicació, a l'ensenyament i el món cultural, l'estàndard té l'exclusiva d'ús i, una llengua que no té presència a aquests, no té garanties de supervivència.

70. És correcta la distinció entre "llengua culta" i "llengua vulgar"?
No. Es tracta d'una distinció fruit d'un prejudici promogut des de cercles intel·lectuals orgànics i des del poder.
Quan es qualifica una llengua amb aquests termes es té la impressió que s'està parlant de les característiques personals de qui l'utilitza. Podem parlar de registres lingüístics i de nivells de llenguatge, i distinguir-los i classificar-los a partir del grau de formalització, però en cap cas no es poden traslladar conceptes ideologitzats a consideracions de caire científic.