La classe d'avui l'hem iniciat amb una recensió de la classe anterior, dividint la classe en diferents grups per a que remarquéssim els punts més importants de la visita de Bernat Joan. El nostre grup ha nombrat: la necessitat de la concienciació de la pèrdua de l'eivissenc; la referència al pes que la pressió social exerceix sobre l'opinió de tots els individus; hem adquirit més coneixement sobre la situació histórico-lingüística d'Eivissa; l'aclaració de la denominació dels Països Catalans; la referència a que consideram el català com a una imposició, quan altres moltes coses també ens són imposades i no som conscients i la importància d'evitar la fragmentació del català.
Amb això ha quedat tancat l'apartat de sociolingüística.
Després hem fet referència al PALIC, un pla d'acollida als nouvinguts. Aquest pla es refereix al conjunt d'actuacions que un centre educatiu posa en marxa per facilitar l'adaptació de tot l'alumnat que s'incorpora de nou al centre. El principal objectiu d'aquest pla és el de preveure, treballar i aplicar estratègies facilitadores per a un adequat procés de socialització de l'alumnat, de qualsevol edat, qualsevol procedència i pertinença social.
L'enllaç del document: http://weib.caib.es/Documentacio/palic/palic.pdf
Finalment, hem parlat del llibre: L'acollida de Francesc Carbonell.
L'acollida és una actitud humana intrínseca al sistema educatiu, és a dir, que s'ha de donar a l'escola amb una estructuració i amb estratègies.
No parlam tan sols d'una acollida en relació a la llengua, el nouvingut s'ha de sentir integrat, acompanyat en el seu aprenentatge, acollit pel seu voltant. No tan sols focalitzar l'acollida envers la llengua, sinó enfocar-la envers una actitud favorable cap al nouvingut.
L'acollida té com a objectiu garantir la igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques.
Per aconseguir això és necessari el desenvolupament d'unes pràctiques formatives i informatives per desenvolupar l'autonomia progressiva de l'alumnat.
Sempre s'ha de tenir present que l'acollida ha de ser més una actitud, que un simple protocol.
És indispensable una implicació de tota la comunitat.
L'autor fa una comparació entre les actituds i aptituds que ha de tenir un bon hosteler i les que ha de tenir un bon acollidor dels nouvinguts:
1. Gaudir del tracte amb l'altre.
2. No es tracta només de tolerar, sinó d'acceptar a l'altre.
3. No bloquejar-se davant un conflicte, tenir capacitat d'improvisació, acceptar d'antemà que sorgiran conflictes i no contribuir a augmentar el conflicte, exagerant-ho.
4. Per molt que es treballi, "la pifia" existirà. És a partir de la reflexió de "la pifia", quan es pot continuar endavant.
5. Sempre tenir una actitud generosa.
Helena ens ha llegit un fragment d'una obra de Ben Jelloun que està inclòs al llibre L'acollida. En aquest fragment, la protagonista és un personatge femení, que reflexiona, des de la seva pròpia experiència, sobre la sensació d'un nouvingut: tot li sembla fosc, llunyà i, arriba a eliminar la seva pròpia cultura per sentir-se bé en el seu nou ambient, entorn.
També ens ha llegit algunes experiències positives relacionades amb l'acollida i també recollides al mateix llibre.
viernes, 25 de marzo de 2011
sábado, 19 de marzo de 2011
Dijous 17 de març de 2011
Avui hem gaudit de la visita de Bernat Joan a classe i hem pogut fer-li qüestions sobre el llibre.
Primer, Bernat Joan ha fet una petita exposició en la qual ha recalcat que l'actitud per aprendre és molt important, que qualsevol aprenentatge requereix una bona actitud però que aquesta és imprescindible a l'hora de l'aprenentatge d'una llengua; si es té actitud, aprens.
També ens ha explicat que tan sols té sentit parlar de les actituds envers una llengua a aquelles societat on hi ha més d'una llengua. Per exemple, a Dinamarca, amb una única llengua, ningú s'atura a reflexionar i parlar d'actitud envers la llengua.
Després ens ha parlat sobre les raons per les quals la situació sociolingüística d'Eivissa és tan complexa. Fins fa 50 anys, Eivissa era monolingüe (tota la població parlava en català/eivissenc), diglòssica (el castellà era la llengua que s'utilitzava als usos formals), pre-turística i pre-industrial, en general, una societat que havia canviat ben poc. En canvi, en pocs anys, hem passat d'aquesta situació a una societat post-industrial, enfocada als serveis i el turisme i, amb una gran canvi demogràfic.
Aquesta nova situació ha fet que a l'illa d'Eivissa es parlin moltes llengües. En un estudi de 2008, es va constatar que majoritàriament es parlava en castellà i català i després , multitud de llengües com l'àrab, portuguès, romanès... A més de les anomenades llengües de la nova immigració: sobretot l'alemany entre persones de més de 50 anys que decideixen passar la seva jubilació a les illes Balears i l'italià, un cas llamatiu a Formentera, on el turisme italià és massiu durant els mesos de juliol i agost.
Per últim, ens ha precissat que la situació que viu el català és una anomalia estadística i segons el seu punt de vista és perquè allò que nosaltres, per prejudicis, per pressions històriques, prenem per "normal", la resta del món no ho considera "normal".
Les meves preguntes per a Bernat Joan eren:
1. El bilingüisme unilateral és el mateix que el bilingüisme unidireccional?
2. El bilingüisme és una situació transitòria que tan sols té dues sortides: l’abandonament de la llengua per part dels parlants (substitució lingüística) o la recuperació de tots els usos i funcions per a la pròpia llengua (normalització lingüística), per tant, si aconseguim la normalització lingüística als Països Catalans, significa la desaparició del castellà en aquest territori?
3. La normalització lingüística d’una llengua minoritzada és possible només per la via independentista, o bé, per models igualitaris (cada llengua és oficial en exclusiva dins el seu propi territori)?
4. En que consisteix l’idea d’una ciutadania europea per aquella gent que no es trobi còmoda dins el propi estat? Tindríem en un mateix territori ciutadans que responen a Eivissa, la seva comunitat autònoma i l’estat i altres que responen a “Europa”?
5. Em resulta confús el cas sociolingüístic de França. Encara que en França es parlin moltes llengües, tan sols està reconeguda el francès, en canvi, el francès està reconegut com a llengua en diferents estats que no pertanyen al territori francès com és el cas de Canadà o Suïssa. Aquest reconeixement en altres territoris es degut a un treball, una pressió per part de l’estat francès per a que es reconegui la seva llengua (el francès) en altres territoris (Canadà o Suïssa), o bé, és un reconeixement fruit de la comprensió sociolingüística en aquests països?
6. Personalment, considero que el principal argument per defensar qualsevol llengua és que una llengua, en aquest cas el català, és una visió del món i un ben cultural. En canvi, en el llibre a vegades pot parèixer que l’argument amb més pes és que el català està d’alguna manera per dalt d’altres llengües perquè té presència en l’ensenyament, més parlants i més presència als mitjans de comunicació que altres llengües que sí estan reconegudes a Europa. Quin és, per tu, el principal argument per defensar una llengua?
7. El discurs de defensa de la llengua catalana en el llibre pot resultar radical, no és això, en definitiva, contraproduent en aquesta defensa del català?
Per exemplificar, alguns fragments que poden ser vistos com radicals: “La Unió Europea ens mostra el camí que cal seguir: comptar amb un estat propi” (pàgina 72), “la principal raó que tenen la majoria de persones per funcionar en espanyol i no en català és perquè aquest territori forma part d’Espanya, si això no fos Espanya, la raó hauria desaparegut” (pàgines 19 i 20)...
Si qualcú llegeix aquest llibre per entendre les raons de la defensa del català, pot ser arribi a la conclusió de que tots els que defensam el català tenim com a únic objectiu la independència, i així, crear oposició, intransigència i obstinació.
Què he après?
Donat que som molts alumnes i teníem moltes preguntes, hem pogut fer una o dues preguntes per alumne.
La pregunta que li he fet jo ha set la número 2, amb la seva resposta he entès que considera que en el cas dels Països Catalans no considera que per aconseguir la normalització de la llengua catalana, hagi de desaparèixer el castellà, ja que és quasi impossible que això ocurreixi. A més ha fet referència a que entre els objectius de la Unió Europea, com fa referència al seu llibre, està aquell de que els europeus han de aprendre una més dues llengües.
A més, m'ha paregut molt interessant la pregunta d'un company comparant el català amb l'euskera. Bernat Joan ens ha explicat que hi ha diverses diferències: hi ha més catalanoparlants perquè el Pais Basc té les seves institucions relacionades amb Castella des del segle XIV, en canvi, Catalunya va romandre amb les seves institucions pròpies fins al segle XVIII; l'euskera és més antiga que el català ja que, malgrat hagi moltes teories, la més acceptada és que sigui anterior a la romanització i que aquest procés no es donés al País Basc; a l'educació, el País Basc presenta una peculiaritat ja que possibilita l'elecció entre tres models: tot en euskera, predominantment euskera, o bé, predominantment en castellà, sent la primera opció la més escollida, això fa que a la societat basca hi hagi més nombre de parlants joves que majors, tot el contrari a la situació que viu els Països Catalans.
Primer, Bernat Joan ha fet una petita exposició en la qual ha recalcat que l'actitud per aprendre és molt important, que qualsevol aprenentatge requereix una bona actitud però que aquesta és imprescindible a l'hora de l'aprenentatge d'una llengua; si es té actitud, aprens.
També ens ha explicat que tan sols té sentit parlar de les actituds envers una llengua a aquelles societat on hi ha més d'una llengua. Per exemple, a Dinamarca, amb una única llengua, ningú s'atura a reflexionar i parlar d'actitud envers la llengua.
Després ens ha parlat sobre les raons per les quals la situació sociolingüística d'Eivissa és tan complexa. Fins fa 50 anys, Eivissa era monolingüe (tota la població parlava en català/eivissenc), diglòssica (el castellà era la llengua que s'utilitzava als usos formals), pre-turística i pre-industrial, en general, una societat que havia canviat ben poc. En canvi, en pocs anys, hem passat d'aquesta situació a una societat post-industrial, enfocada als serveis i el turisme i, amb una gran canvi demogràfic.
Aquesta nova situació ha fet que a l'illa d'Eivissa es parlin moltes llengües. En un estudi de 2008, es va constatar que majoritàriament es parlava en castellà i català i després , multitud de llengües com l'àrab, portuguès, romanès... A més de les anomenades llengües de la nova immigració: sobretot l'alemany entre persones de més de 50 anys que decideixen passar la seva jubilació a les illes Balears i l'italià, un cas llamatiu a Formentera, on el turisme italià és massiu durant els mesos de juliol i agost.
Per últim, ens ha precissat que la situació que viu el català és una anomalia estadística i segons el seu punt de vista és perquè allò que nosaltres, per prejudicis, per pressions històriques, prenem per "normal", la resta del món no ho considera "normal".
Les meves preguntes per a Bernat Joan eren:
1. El bilingüisme unilateral és el mateix que el bilingüisme unidireccional?
2. El bilingüisme és una situació transitòria que tan sols té dues sortides: l’abandonament de la llengua per part dels parlants (substitució lingüística) o la recuperació de tots els usos i funcions per a la pròpia llengua (normalització lingüística), per tant, si aconseguim la normalització lingüística als Països Catalans, significa la desaparició del castellà en aquest territori?
3. La normalització lingüística d’una llengua minoritzada és possible només per la via independentista, o bé, per models igualitaris (cada llengua és oficial en exclusiva dins el seu propi territori)?
4. En que consisteix l’idea d’una ciutadania europea per aquella gent que no es trobi còmoda dins el propi estat? Tindríem en un mateix territori ciutadans que responen a Eivissa, la seva comunitat autònoma i l’estat i altres que responen a “Europa”?
5. Em resulta confús el cas sociolingüístic de França. Encara que en França es parlin moltes llengües, tan sols està reconeguda el francès, en canvi, el francès està reconegut com a llengua en diferents estats que no pertanyen al territori francès com és el cas de Canadà o Suïssa. Aquest reconeixement en altres territoris es degut a un treball, una pressió per part de l’estat francès per a que es reconegui la seva llengua (el francès) en altres territoris (Canadà o Suïssa), o bé, és un reconeixement fruit de la comprensió sociolingüística en aquests països?
6. Personalment, considero que el principal argument per defensar qualsevol llengua és que una llengua, en aquest cas el català, és una visió del món i un ben cultural. En canvi, en el llibre a vegades pot parèixer que l’argument amb més pes és que el català està d’alguna manera per dalt d’altres llengües perquè té presència en l’ensenyament, més parlants i més presència als mitjans de comunicació que altres llengües que sí estan reconegudes a Europa. Quin és, per tu, el principal argument per defensar una llengua?
7. El discurs de defensa de la llengua catalana en el llibre pot resultar radical, no és això, en definitiva, contraproduent en aquesta defensa del català?
Per exemplificar, alguns fragments que poden ser vistos com radicals: “La Unió Europea ens mostra el camí que cal seguir: comptar amb un estat propi” (pàgina 72), “la principal raó que tenen la majoria de persones per funcionar en espanyol i no en català és perquè aquest territori forma part d’Espanya, si això no fos Espanya, la raó hauria desaparegut” (pàgines 19 i 20)...
Si qualcú llegeix aquest llibre per entendre les raons de la defensa del català, pot ser arribi a la conclusió de que tots els que defensam el català tenim com a únic objectiu la independència, i així, crear oposició, intransigència i obstinació.
Què he après?
Donat que som molts alumnes i teníem moltes preguntes, hem pogut fer una o dues preguntes per alumne.
La pregunta que li he fet jo ha set la número 2, amb la seva resposta he entès que considera que en el cas dels Països Catalans no considera que per aconseguir la normalització de la llengua catalana, hagi de desaparèixer el castellà, ja que és quasi impossible que això ocurreixi. A més ha fet referència a que entre els objectius de la Unió Europea, com fa referència al seu llibre, està aquell de que els europeus han de aprendre una més dues llengües.
A més, m'ha paregut molt interessant la pregunta d'un company comparant el català amb l'euskera. Bernat Joan ens ha explicat que hi ha diverses diferències: hi ha més catalanoparlants perquè el Pais Basc té les seves institucions relacionades amb Castella des del segle XIV, en canvi, Catalunya va romandre amb les seves institucions pròpies fins al segle XVIII; l'euskera és més antiga que el català ja que, malgrat hagi moltes teories, la més acceptada és que sigui anterior a la romanització i que aquest procés no es donés al País Basc; a l'educació, el País Basc presenta una peculiaritat ja que possibilita l'elecció entre tres models: tot en euskera, predominantment euskera, o bé, predominantment en castellà, sent la primera opció la més escollida, això fa que a la societat basca hi hagi més nombre de parlants joves que majors, tot el contrari a la situació que viu els Països Catalans.
jueves, 10 de marzo de 2011
Dijous 10 de març de 2011
Hem continuat amb les preguntes de Bernat Joan:
29. Quines fases solen tenir els processos de substitució lingüística?
La primera fase consisteix en que la comunitat lingüística va perdent el poder polític propi; tot seguit, altres classes socials afavorides comencen a abandonar la pròpia comunitat lingüística, i així, paulatinament, de dalt cap a baix.
31. En què consisteixen les normes d'ús de la llengua?
Són unes normes no escrites, però profundament arrelades en la societat, que indiquen quina llengua és convenient que hom utilitzi en cada ocasió i activitat, tenint en compte allò que es fa i l'interlocutor o interlocutors que es tenen davant.
32. Què entenem per àmbit d'ús?
És qualsevol espai, ja sigui físic, jurídic o simbòlic en que s'usa la llengua.
33. En quina situació es troba, actualment, als Països catalans, l'ús social de la llengua?
Al Principat de Catalunya, la situació és substancialment millor que, per exemple, a València o a la Franja de Ponent. Així i tot, hi ha unes pautes generals: el català ha guanyat prestigi i ha guanyat espais, generalment, a nivell formal; en canvi, en la intercomunicació informal, especialment entre les generacions més joves continua dominant l'espanyol.
34. Què significa originàriament el concepte "normalització lingüística"? Es fa servir actualment en el mateix sentit?
Fou encunyat, l'any 1966, per Lluís Vicent Aracil i significava el desplaçament de la llengua dominant per part de la llengua subordinada fins recuperar tots els àmbits d'ús, poder viure plenament en la pròpia llengua dins el territori lingüístic que li corresponen.
Per tant, s'oposa al concepte de bilingüisme; en canvi, a partir de la transició, s'ha utilitzat el terme de normalització com a sinònim de bilingüisme.
40. Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l'ús de la llengua superposada? Per què?
És del tot impossible perquè així com s'escampa l'ús de la llengua en procés de normalització, es redueix l'ús de la llengua abans dominant en uns determinats àmbits.
41. Quins models lingüístics hi ha a Europa?
Podem parlar de tres models:
- Models lingüístics igualitaris: havent-hi una diversitat lingüística, totes les llengües gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. Són els casos de Suïssa i Bèlgica.
- Models Lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat. Havent-hi una pluralitat lingüística, l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i, a més, nega l'existència de totes les altres. Com a exemple, el cas de Grècia.
- Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. Els estats que si bé reconeixen la diversitat lingüística i cultural, no reconeixen la plena igualtat legal. És el cas d'Espanya.
43. Quins models lingüístics igualitaris hi ha actualment a Europa? En podries explicar les característiques principals?
N'hi ha dos models igualitaris: Suïssa i Bèlgica. En ambdós casos el criteri seguit és el de territorialitat. Així a Bèlgica hi ha tres llengües oficials, als respectius territoris lingüístics: francès, neerlandès i alemany. I a Suïssa hi ha quatre llengües considerades com a nacionals: l'alemany, el francès, l'italià i el retoromànic, Aquesta última és parlada per menys de l'1% de la població i no és considera per l'Estat com a llengua oficial.
48. Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques, són considerats com a llengües?
Perquè s'intentarà el trossejament de la llengua que es vol fer desaparèixer a partir de la màxima elemental que diu "divideix i venceràs"
La divisió s'aconsegueix considerant com a llengües variants dialectals d'una llengua determinada, amb la intenció claríssima de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.
51. Per què hi ha tant interès, per part d'alguns sectors, a defensar les "modalitats insulars" de la llengua catalana?
Per promoure a les Illes Balears el blaverisme light.
Els blavers de les Illes, doncs, han centrat els seus esforços a promoure la defensa de les anomenades "modalitats insulars" de la llengua, en comptes de promoure, com indiquen Gabriel Bibiloni i el més elemental sentit comú, la difusió d'un bon nivell de català entre tota la població
52. Per què hi ha gent que té prevenció davant el terme "català"?
Perquè l'opressió nacional ha comportat la regionalització del concepte "català"(tant pel que fa al nom com pel que respecta al gentilici), atribuint-lo només als habitants del Principat de Catalunya.
54. En quines condicions es produeix el secessionisme lingüístic?
Es produeix quan la comunitat lingüística que el pateix es troba en una situació de feblesa.
56. Per què per a unes llengües (espanyol, francès) sempre es remarca la unitat, mentre que per a unes altres (català basc) sempre es remarca la diversitat?
Perquè es pretén l'ús normal per a les primeres i l'ús entrebancat o folklòric per a les segones. En una situació de normalitat lingüística, el discurs de les "modalitats" és absolutament inexistent, en l'estudi de la llengua catalana, en canvi, sembla com si el quadre de modalitats dialectals constituís l'eix fonamental de l'aprenentatge de la llengua.
61. És veritat que el català es troba entre el 3% de llengües més parlades del món?
Sí, la llengua catalana té devers vuit milions i mig de parlants.
62. Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d'Eivissa?
La utilitat de la llengua (no és útil per a tot), la funcionalitat (no serveix per a uns determinats usos), la seva importància (és una llengua de segona categoria, "local"), el seu àmbit geogràfic (abasta només Eivissa, no el conjunt dels Països Catalans), la seva idoneïtat (no és de bona educació parlar en català quan hi ha castellanoparlants davant), les perspectives de futur (d'aquí a poc temps, la gent deixarà de parlar la llengua catalana), les seves qualitats estètiques ( el català no sona tan bé com el castellà), etc.
63. Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants?
Trobam dues corrupcions possibles: l'autoodi (exposat en l'apartat anterior) i el xovinisme lingüístic (consistent a suposar la pròpia llengua superior a la resta).
64. Per què la majoria dels europeus residents a les Illes Balears aprenen abans espanyol que no català? Quins factors duen a aquesta situació?
De seguida, els residents europeus que viuen entre nosaltres, entenen que la llengua que sap tothom i la que tothom usa sense cap tipus d'inconvenient és el castellà.
67. Podem afirmar que hi ha llengües que són més importants que no altres? Per què?
De cap manera. Totes les llengües són igual d'importants, totes compleixen una funció fonamental: permetre la intercomunicació entre els seus parlants. Així mateix, les llengües ajuden a configurar una determinada visió del món i vehiculen un cert bagatge cultural.
68. Per què és important la consolidació del registre estàndard de la llengua?
Perquè als mitjans de comunicació, a l'ensenyament i el món cultural, l'estàndard té l'exclusiva d'ús i, una llengua que no té presència a aquests, no té garanties de supervivència.
70. És correcta la distinció entre "llengua culta" i "llengua vulgar"?
No. Es tracta d'una distinció fruit d'un prejudici promogut des de cercles intel·lectuals orgànics i des del poder.
Quan es qualifica una llengua amb aquests termes es té la impressió que s'està parlant de les característiques personals de qui l'utilitza. Podem parlar de registres lingüístics i de nivells de llenguatge, i distinguir-los i classificar-los a partir del grau de formalització, però en cap cas no es poden traslladar conceptes ideologitzats a consideracions de caire científic.
29. Quines fases solen tenir els processos de substitució lingüística?
La primera fase consisteix en que la comunitat lingüística va perdent el poder polític propi; tot seguit, altres classes socials afavorides comencen a abandonar la pròpia comunitat lingüística, i així, paulatinament, de dalt cap a baix.
31. En què consisteixen les normes d'ús de la llengua?
Són unes normes no escrites, però profundament arrelades en la societat, que indiquen quina llengua és convenient que hom utilitzi en cada ocasió i activitat, tenint en compte allò que es fa i l'interlocutor o interlocutors que es tenen davant.
32. Què entenem per àmbit d'ús?
És qualsevol espai, ja sigui físic, jurídic o simbòlic en que s'usa la llengua.
33. En quina situació es troba, actualment, als Països catalans, l'ús social de la llengua?
Al Principat de Catalunya, la situació és substancialment millor que, per exemple, a València o a la Franja de Ponent. Així i tot, hi ha unes pautes generals: el català ha guanyat prestigi i ha guanyat espais, generalment, a nivell formal; en canvi, en la intercomunicació informal, especialment entre les generacions més joves continua dominant l'espanyol.
34. Què significa originàriament el concepte "normalització lingüística"? Es fa servir actualment en el mateix sentit?
Fou encunyat, l'any 1966, per Lluís Vicent Aracil i significava el desplaçament de la llengua dominant per part de la llengua subordinada fins recuperar tots els àmbits d'ús, poder viure plenament en la pròpia llengua dins el territori lingüístic que li corresponen.
Per tant, s'oposa al concepte de bilingüisme; en canvi, a partir de la transició, s'ha utilitzat el terme de normalització com a sinònim de bilingüisme.
40. Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l'ús de la llengua superposada? Per què?
És del tot impossible perquè així com s'escampa l'ús de la llengua en procés de normalització, es redueix l'ús de la llengua abans dominant en uns determinats àmbits.
41. Quins models lingüístics hi ha a Europa?
Podem parlar de tres models:
- Models lingüístics igualitaris: havent-hi una diversitat lingüística, totes les llengües gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. Són els casos de Suïssa i Bèlgica.
- Models Lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat. Havent-hi una pluralitat lingüística, l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i, a més, nega l'existència de totes les altres. Com a exemple, el cas de Grècia.
- Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. Els estats que si bé reconeixen la diversitat lingüística i cultural, no reconeixen la plena igualtat legal. És el cas d'Espanya.
43. Quins models lingüístics igualitaris hi ha actualment a Europa? En podries explicar les característiques principals?
N'hi ha dos models igualitaris: Suïssa i Bèlgica. En ambdós casos el criteri seguit és el de territorialitat. Així a Bèlgica hi ha tres llengües oficials, als respectius territoris lingüístics: francès, neerlandès i alemany. I a Suïssa hi ha quatre llengües considerades com a nacionals: l'alemany, el francès, l'italià i el retoromànic, Aquesta última és parlada per menys de l'1% de la població i no és considera per l'Estat com a llengua oficial.
48. Per què alguns dialectes, en unes certes condicions històriques, són considerats com a llengües?
Perquè s'intentarà el trossejament de la llengua que es vol fer desaparèixer a partir de la màxima elemental que diu "divideix i venceràs"
La divisió s'aconsegueix considerant com a llengües variants dialectals d'una llengua determinada, amb la intenció claríssima de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.
51. Per què hi ha tant interès, per part d'alguns sectors, a defensar les "modalitats insulars" de la llengua catalana?
Per promoure a les Illes Balears el blaverisme light.
Els blavers de les Illes, doncs, han centrat els seus esforços a promoure la defensa de les anomenades "modalitats insulars" de la llengua, en comptes de promoure, com indiquen Gabriel Bibiloni i el més elemental sentit comú, la difusió d'un bon nivell de català entre tota la població
52. Per què hi ha gent que té prevenció davant el terme "català"?
Perquè l'opressió nacional ha comportat la regionalització del concepte "català"(tant pel que fa al nom com pel que respecta al gentilici), atribuint-lo només als habitants del Principat de Catalunya.
54. En quines condicions es produeix el secessionisme lingüístic?
Es produeix quan la comunitat lingüística que el pateix es troba en una situació de feblesa.
56. Per què per a unes llengües (espanyol, francès) sempre es remarca la unitat, mentre que per a unes altres (català basc) sempre es remarca la diversitat?
Perquè es pretén l'ús normal per a les primeres i l'ús entrebancat o folklòric per a les segones. En una situació de normalitat lingüística, el discurs de les "modalitats" és absolutament inexistent, en l'estudi de la llengua catalana, en canvi, sembla com si el quadre de modalitats dialectals constituís l'eix fonamental de l'aprenentatge de la llengua.
61. És veritat que el català es troba entre el 3% de llengües més parlades del món?
Sí, la llengua catalana té devers vuit milions i mig de parlants.
62. Quins són els principals prejudicis lingüístics existents entre la població catalanoparlant d'Eivissa?
La utilitat de la llengua (no és útil per a tot), la funcionalitat (no serveix per a uns determinats usos), la seva importància (és una llengua de segona categoria, "local"), el seu àmbit geogràfic (abasta només Eivissa, no el conjunt dels Països Catalans), la seva idoneïtat (no és de bona educació parlar en català quan hi ha castellanoparlants davant), les perspectives de futur (d'aquí a poc temps, la gent deixarà de parlar la llengua catalana), les seves qualitats estètiques ( el català no sona tan bé com el castellà), etc.
63. Quins són els principals prejudicis lingüístics dels castellanoparlants?
Trobam dues corrupcions possibles: l'autoodi (exposat en l'apartat anterior) i el xovinisme lingüístic (consistent a suposar la pròpia llengua superior a la resta).
64. Per què la majoria dels europeus residents a les Illes Balears aprenen abans espanyol que no català? Quins factors duen a aquesta situació?
De seguida, els residents europeus que viuen entre nosaltres, entenen que la llengua que sap tothom i la que tothom usa sense cap tipus d'inconvenient és el castellà.
67. Podem afirmar que hi ha llengües que són més importants que no altres? Per què?
De cap manera. Totes les llengües són igual d'importants, totes compleixen una funció fonamental: permetre la intercomunicació entre els seus parlants. Així mateix, les llengües ajuden a configurar una determinada visió del món i vehiculen un cert bagatge cultural.
68. Per què és important la consolidació del registre estàndard de la llengua?
Perquè als mitjans de comunicació, a l'ensenyament i el món cultural, l'estàndard té l'exclusiva d'ús i, una llengua que no té presència a aquests, no té garanties de supervivència.
70. És correcta la distinció entre "llengua culta" i "llengua vulgar"?
No. Es tracta d'una distinció fruit d'un prejudici promogut des de cercles intel·lectuals orgànics i des del poder.
Quan es qualifica una llengua amb aquests termes es té la impressió que s'està parlant de les característiques personals de qui l'utilitza. Podem parlar de registres lingüístics i de nivells de llenguatge, i distinguir-los i classificar-los a partir del grau de formalització, però en cap cas no es poden traslladar conceptes ideologitzats a consideracions de caire científic.
miércoles, 9 de marzo de 2011
Dijous 3 de març de 2011
A la classe d'avui, hem continuat amb el llibre Sociolingüística a l'aula de Bernat Joan.
17. Què és una interllengua? Quin paper realitza en la societat d'avui?
És una llengua de comunicació internacional amb el paper de facilitar la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents.
18. Quina és la interllengua més estesa al llarg del món? Per que?
La més estesa és l'anglès. Inicialment, a causa de l'imperialisme britànic i actualment al capdavant del desenvolupament mundial es troba els Estats Units.
19. És inevitable la proliferació del coneixement de l'anglès al nostre continent? Per què?
Probablement és inevitable per qüestions merament pràctiques. Cal destacar que es necessitaran mesures necessàries per a que lànglès no s'arribi a nativitzar als diferents països que el tenguin com a interllengua.
20. Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida?
El model ideal seria aquell que garantís la intercomunicació entre tots els europeus, el manteniment de totes les llengües i el màxim de democràcia lingüística. Això només seria possible amb el reforçament de totes les llengües i l'establiment d'una interllengua "neutral": l'esperanto.
21. Quines característiques té el conflicte lingüístic als Països Catalans?
El conflicte lingüístic apareix quan des de la comunitat lingüística dominant s'articulen respostes tendents a afeblir les mesures preses des de les files dels partidaris de la normalització.
22. Quan es va originar el conflicte lingüístic?
Es va originar a través d'un procés de castellanització que va començar amb la noblesa, al segle XVI, i que posteriorment es va estendre a d'altres capes socials.
Alguns dels episodis clau per aquesta castellanització són: el tractat dels Pirineus i edicte del rei Lluís XIV, les decrets de Nova Planta, la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura del general Franco...
Una pregunta important que pot derivar d'aquesta qüestió siria: sense la persecució política que ha sofert, la llengua catalana hauria gaudit de plena normalitat?
23. Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüístic?
El conflicte lingüístic és transitori i té dos sortides possibles:
· La normalització de la llengua catalana, amb la qual aquesta torna a ocupar tots els àmbits d'ús.
· La substitució de la llengua catalana per l'espanyol (i pel francès), amb la qual aquesta deixa d'ocupar tots els àmbits no residuals al nostre territori lingüístic.
24. Quin paper juga el conflicte lingüístic en la nostra societat?
El conflicte lingüístic no existiria si el conjunt de la societat catalana es resignàs a deixar morir la llegua pròpia.
25. En què consisteix el procès de substitució lingüística?
Consisteix en la pèrdua paulatina d'àmbits d'ús i de parlants per part d'una determinada comunitat lingüística.
Un dels símptomes de que aquest procés és ja molt avançat és la manca de tranmissió generacional de la llengua en qüestió.
26. Com s'origina el procés de substitució lingüística?
Constitueix un símptoma d'una situació de dominació política.
En el nostre cas, els primers segments de la població catalana que canvien la llengua són els nobles que pretenen fer carrera a la cort, quan aquesta es trasllada a Castella després del matrimoni dels anomenats Reis Catòlics. Posteriorment, es castellanitzaran sectors de la incipient burgesia, i dels intel·lectuals.
27. És inevitable el procés de substitució lingüística?
De cap manera. Aquest procés es pot invertir, si sectors importants de la societat prenen la decisió racional i conscient de recuperar la llengua. Inicialment, sol correspondre a sectors minoritaris que intentaran que capes cada vegada més extenses de la societat s'involucrin.
28. Com es pot canviar el procés de substitució pel de normalització
Són necessaris alguns fenòmens, induïts per l'acció de les minories conscients esmentades anteriorment; aquests fenòmens són: que la societat es vegi des de la perspectiva de si mateixa, que traballi per aconseguir un mínim de poder polític, que creï un univers simbòlic propi, que articuli un sistema d'ensenyament i mitjans de comunicació no depenents a cap altra comunitat lingüística no nacional.
Què he après?
He après què és una interllengua i l'esperanto.
17. Què és una interllengua? Quin paper realitza en la societat d'avui?
És una llengua de comunicació internacional amb el paper de facilitar la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents.
18. Quina és la interllengua més estesa al llarg del món? Per que?
La més estesa és l'anglès. Inicialment, a causa de l'imperialisme britànic i actualment al capdavant del desenvolupament mundial es troba els Estats Units.
19. És inevitable la proliferació del coneixement de l'anglès al nostre continent? Per què?
Probablement és inevitable per qüestions merament pràctiques. Cal destacar que es necessitaran mesures necessàries per a que lànglès no s'arribi a nativitzar als diferents països que el tenguin com a interllengua.
20. Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida?
El model ideal seria aquell que garantís la intercomunicació entre tots els europeus, el manteniment de totes les llengües i el màxim de democràcia lingüística. Això només seria possible amb el reforçament de totes les llengües i l'establiment d'una interllengua "neutral": l'esperanto.
21. Quines característiques té el conflicte lingüístic als Països Catalans?
El conflicte lingüístic apareix quan des de la comunitat lingüística dominant s'articulen respostes tendents a afeblir les mesures preses des de les files dels partidaris de la normalització.
22. Quan es va originar el conflicte lingüístic?
Es va originar a través d'un procés de castellanització que va començar amb la noblesa, al segle XVI, i que posteriorment es va estendre a d'altres capes socials.
Alguns dels episodis clau per aquesta castellanització són: el tractat dels Pirineus i edicte del rei Lluís XIV, les decrets de Nova Planta, la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura del general Franco...
Una pregunta important que pot derivar d'aquesta qüestió siria: sense la persecució política que ha sofert, la llengua catalana hauria gaudit de plena normalitat?
23. Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüístic?
El conflicte lingüístic és transitori i té dos sortides possibles:
· La normalització de la llengua catalana, amb la qual aquesta torna a ocupar tots els àmbits d'ús.
· La substitució de la llengua catalana per l'espanyol (i pel francès), amb la qual aquesta deixa d'ocupar tots els àmbits no residuals al nostre territori lingüístic.
24. Quin paper juga el conflicte lingüístic en la nostra societat?
El conflicte lingüístic no existiria si el conjunt de la societat catalana es resignàs a deixar morir la llegua pròpia.
25. En què consisteix el procès de substitució lingüística?
Consisteix en la pèrdua paulatina d'àmbits d'ús i de parlants per part d'una determinada comunitat lingüística.
Un dels símptomes de que aquest procés és ja molt avançat és la manca de tranmissió generacional de la llengua en qüestió.
26. Com s'origina el procés de substitució lingüística?
Constitueix un símptoma d'una situació de dominació política.
En el nostre cas, els primers segments de la població catalana que canvien la llengua són els nobles que pretenen fer carrera a la cort, quan aquesta es trasllada a Castella després del matrimoni dels anomenats Reis Catòlics. Posteriorment, es castellanitzaran sectors de la incipient burgesia, i dels intel·lectuals.
27. És inevitable el procés de substitució lingüística?
De cap manera. Aquest procés es pot invertir, si sectors importants de la societat prenen la decisió racional i conscient de recuperar la llengua. Inicialment, sol correspondre a sectors minoritaris que intentaran que capes cada vegada més extenses de la societat s'involucrin.
28. Com es pot canviar el procés de substitució pel de normalització
Són necessaris alguns fenòmens, induïts per l'acció de les minories conscients esmentades anteriorment; aquests fenòmens són: que la societat es vegi des de la perspectiva de si mateixa, que traballi per aconseguir un mínim de poder polític, que creï un univers simbòlic propi, que articuli un sistema d'ensenyament i mitjans de comunicació no depenents a cap altra comunitat lingüística no nacional.
Què he après?
He après què és una interllengua i l'esperanto.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)