Grup 4 (Noemí Fernández, Chana Blanco, Ana Felicó)
QUAN ES PERD UNA LLENGUA.
- Ha estat una presentació clara.
- Alguns membres no miren la classe mentre expliquen.
- Algun membre utilitzava un to de veu massa baix.
- Han afegit un exemple per clarificar.
L'activitat ha set interessant, sobre tot, perquè és una de les primeres activitats realitzables per a nens/es d'Infantil.
Grup 6 (Jose López, Eduard Solans, Priscila Vázquez)
DRET A PARLAR
- S'ha de tenir en compte el fet de que no tinguessin preparada la exposcició per aquesta classe i que els faltés un membre del grup.
- Malgrat tot, ha estat una bona presentació perquè es notava que ha set conseqüència d'una reflexió sobre el tema.
jueves, 19 de mayo de 2011
05 de maig de 2011
A la classe d'avui hem començat amb les exposicions:
GRUP 1 (Victoria Cubero B. ; Tanit Prats B. ; Esther Martínez V. ; Marina Juan R. ; Mª Isabel Sánchez)
BENEDICCIÓ DE BABEL
- Poca fluïdesa d'alguns components del grup.
- Poca claretat en alguns conceptes.
- Vídeo per dinamitzar l'exposició.
- Han mencionat curiositats del llengüatge dels animals.
- Han dit algunes curiositats i anècdotes.
Quant al joc, l'explicació inicial ha set poc clara en un principi, encara que després s'ha aclarit.
He après que:
- Els idiolectes són els dialectes personals
- Les parallengües és allò que comuniquem de manera inconscient
GRUP 2 (Vicent Planells Marí; Paula Torres Riera; Vanesa Sayagués Roig).
CADA LLENGUA ÉS UN MÓN
- A la presentació hi havia massa lletra i ha resultat una mica atabalador.
- Però incluia moltes curiositats i exemples que han ajudat a la comprensió.
Pel que fa al joc, hagués set necessària una activitat prèvia.
GRUP 3 (Laura Fernández; Natalia Torres; Matilde Ballester)
LA LLEI DEL SILENCI
- La presentació ha set clara i fluida.
- S'ha aprofundit en el concepte de llengües minoritàries
He après la diferenciació que fa la UNESCO dels diferents graus de perill d'una llengua.
GRUP 1 (Victoria Cubero B. ; Tanit Prats B. ; Esther Martínez V. ; Marina Juan R. ; Mª Isabel Sánchez)
BENEDICCIÓ DE BABEL
- Poca fluïdesa d'alguns components del grup.
- Poca claretat en alguns conceptes.
- Vídeo per dinamitzar l'exposició.
- Han mencionat curiositats del llengüatge dels animals.
- Han dit algunes curiositats i anècdotes.
Quant al joc, l'explicació inicial ha set poc clara en un principi, encara que després s'ha aclarit.
He après que:
- Els idiolectes són els dialectes personals
- Les parallengües és allò que comuniquem de manera inconscient
GRUP 2 (Vicent Planells Marí; Paula Torres Riera; Vanesa Sayagués Roig).
CADA LLENGUA ÉS UN MÓN
- A la presentació hi havia massa lletra i ha resultat una mica atabalador.
- Però incluia moltes curiositats i exemples que han ajudat a la comprensió.
Pel que fa al joc, hagués set necessària una activitat prèvia.
GRUP 3 (Laura Fernández; Natalia Torres; Matilde Ballester)
LA LLEI DEL SILENCI
- La presentació ha set clara i fluida.
- S'ha aprofundit en el concepte de llengües minoritàries
He après la diferenciació que fa la UNESCO dels diferents graus de perill d'una llengua.
21 d'abril de 2011
Teníem que llegir un monogràfic de llengües, ètnies i cultures durant les vacances:
El monogràfic parla dels factors que incideixen en l’aprenentatge de les llengües. Segons el model d’acumulació de Schumann, l’èxit de l’adquisició d’una segona llengua està vinculat amb:
- La distància psicològica (factors afectius), que es refereix a si es té el desig d’acostar-se a l’altre, d’entendre’l.
- La distància social (factor relacionats amb el grup), a més distància social, major dificultat per aprendre la llengua del medi on viuen.
L’escola igualitària ha de facilitar que ambdues distàncies s’acostin entre l’alumne que pertany a una minoria i el seu entorn. Perquè els nouvinguts s’integrin de manera adequada a la comunitat d’acollida és imprescindible un bon desenvolupament de la llengua d’origen per l’aprenentatge de les altres llengües. Per això, és evident que l’escola ha de impulsar l’ús i estudi de les llengües d’origen del seu alumnat.
El resum dels articles integrats en el monogràfic:
Oriol Guasch
El prurilingüisme creixent de les societats occidentals ha arribat a l’escola, per tant, en un marc tan complex, s’ha de replantejar l’ensenyament de les llengües.
És necessària una revisió en la planificació per al tractament de les llengües a les escoles, en les quals, actualment, es fa una separació entre l’aprenentatge de la L1 , de la L2 i de la llengua estrangera. S’ha de concebre una única didàctica de la llengua, que es formalitzi opcions metodològiques adequades a les diferents situacions d’ensenyament i aprenentatge. Es requereix un currículum obert que permeti la diversificació de continguts i d’objectius d’aprenentatge.
El llenguatge verbal té una triple funcionalitat: com a instrument de comunicació, de representació i de socialització, per això, el seu tractament no es pot limitar a les àrees lingüístiques. Aquesta perspectiva de globalitat implica tot el claustre.
Per últim, el fet que els alumnes siguin els protagonistes del seu propi coneixement lingüístic, fa necessari que les institucions educatives facin un esforç molt gran de suport als alumnes.
Pel que fa als DCB (dissenys curriculars base) de Catalunya, València i les Balears s’acosten al plurilingüisme de la realitat escolar però no menciona el fenomen de la presència a les escoles d’alumnes immigrants amb llengües diferents.
Ignasi Vila
Una participació activa en la vida social comporta una autoimatge positiva i una bona autoestima, i aquests aspectes no poden existir si una persona nouvinguda es sent rebutjada. Per això, no es pot separar l’aprenentatge de la llengua amb la convivència.
La diferència més important entre un programa d’immersió i un altre de submersió lingüística és, com tracta cada programa la llengua pròpia de l’alumnat. La submersió no la té en compte, i en la immersió, es converteix en l’eix del programa.
Una pràctica a fer per part del professorat és possibilitar tasques comunes interessants i motivadores que permetin el treball cooperatiu entre els nens estrangers i autòctons.
Finalment, quant els materials, és necessari desenvolupar materials lingüístics específics per a l’aprenentatge de la llengua de l’escola que tinguin en compte la llengua familiar de l’alumnat.
Lluïsa Rancé
Per als alumnes d’Incorporació Tardana (IT) de vuit anys per amunt, l’aprenentatge del català ja es pot considerar com l’aprenentatge d’una segona llengua..
Els educadors s’han d’adequar a les característiques educatives de cada alumne ja que aquest alumnat (IT) és molt divers. És imprescindible també que els educadors no incorrin en prejudicis ni estereotips.
Tots aquests alumnes (IT) necessiten adaptar-se a la nova situació i, per fer això, és imprescindible que se sentin acollits. Per a aconseguir això, s’ha de tenir en compte el context afectiu dels alumnes i ha d’haver una bona predisposició per part dels interlocutors.
Per afavorir l’aprenentatge cal un suport lingüístic. Es tracta, que sense excloure’l de la dinàmica general de l’aula, l’alumne rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada, que variarà segons les necessitats de cadascú i les possibilitats del centre.
En la nostra societat actual la comunicació escrita té un pes molt important i, per tant, caldrà que dit alumnat trobi interessant escriure en llengua catalana En primer lloc, s’han de plantejar quines són les habilitats de cadascun dels alumnes d’IT respecte a la llengua, tenint en compte les característiques de les llengües que coneix, així com el nivell d’escolarització, i quina haurà de ser la resposta educativa adequada a cada alumne. Després, també és imprescindible que la llegua escrita impregni l’entorn de l’alumnat, no tan sols en els aspectes formals i mecànics del text, sinó en la comprensió del text escrit (aprenentatge significatiu).
Mireia Valls
És important ser conscients que bona part del Estats d’origen d’aquests alumnes són pluriculturals, i que és habitual que les diferents cultures no visquin en equilibri. També ens hem de fixar en la procedència urbana o rural ja que és més habitual l’analfabetisme en un entorn rural que no es un urbà. És normal que els alumnes no escolaritzats els costi comportar-se a l’aula. Aquests aspectes s’han de tenir en compte però no s’han de generalitzar ja que per exemple es pot donar el cas que dos nens amb la mateixa procedència, pot que tinguin comportaments, creences i necessitats molt diferents.
Quant la religió, cal no establir relacions directes ja que la religiositat té una gran varietat d’intensitats independentment de la nacionalitat. Cal ser molt respectuós al tractar aquest tema ja que, per exemple, pot haver alumnes molt reservats amb el tema.
Pel que fa a l’escolarització, hi ha alumnes sense escolaritzar, altres que han dut a terme un procés d’alfabetització precari, i alumnes que al seu país han cursat totes les matèries que els corresponia amb més o menys èxit.
Respecte la llengua, la majoria d’alumnes són com a mínim bilingües. Pel que fa a la matèria del català, per a ensenyar-ho es considera que l’enfocament didàctic més adequat és el comunicatiu, on la reflexió gramatical sorgeix a partir de l’ús, l’alumne és un subjecte actiu i, per tant, és molt important la motivació.
En una classe amb diversos alumnes d’IT, podem trobar diferents situacions, per això és necessari que un mateix professor sàpiga posar en marxa estratègies diferents segons l’alumnat a qui s’adreci.
Algunes de les recomanacions que ens fa és començar les classes de català amb una petita presentació, acompanyant el discurs amb gestos. També, les endevinalles, refranys, poemes i cançons són textos atractius a través dels quals es pot treballar el lèxic, els referents culturals i la fonètica.
Una altra sugerència és fer dictats però amb texts incomplets on es donen pistes perquè ells omplin els buits. Pel que fa als deures, recomana que facin alguna cosa a casa, tant per agafar hàbit com per fer-se autònom sense demanar constantment l’ajuda d’un adult.
De les reflexions finals, destacar el fet de saber posar-se en el lloc de l’altre, aconseguint així respectar els nens/es i els seus ritmes sense forçar els seus aprenentatges S’ha de tenir en compte que si un alumne no vol aprendre una llengua, per molt que es forci el seu ensenyament, no l’aprendrà. Per això, com a educadors hem de fer que aprendre la nostra llengua els resulti atractiu i motivador.
Què he après?
Que es necessària una reestructuració de l’enfocament que es té avui en dia sobre l’aprenentatge de les llengües en les institucions educatives:
- Es requereix un currículum obert per adaptar-se a cada alumne.
-Que no es pot limitar a les àrees lingüístiques: “Un mestre sempre és mestre de llengua”.
- No es pot aprendre una llengua si la persona es sent rebutjada, per això no es pot separar l’aprenentatge d’una llengua de la convivència i l’ambient afectiu.
- L’eix del programa ha de ser la llengua pròpia de l’alumnat.
- Activitats motivadores que permetin el treball col•laboratiu de l’alumnat.
- El suport lingüístic es tracta d’un suport que sense excloure l’alumne de la dinàmica general de l’aula rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada.
- La llengua escrita ha d’impregnar tot l’entorn de l’alumnat.
- Hem de tenir en compte aspectes com la religió o la situació de la llengua de les comunitats de procedència de l’alumnat, però no s’ha de generalitzar perquè cada alumne és un món encara que dos puguin tenir la mateixa procedència.
El monogràfic parla dels factors que incideixen en l’aprenentatge de les llengües. Segons el model d’acumulació de Schumann, l’èxit de l’adquisició d’una segona llengua està vinculat amb:
- La distància psicològica (factors afectius), que es refereix a si es té el desig d’acostar-se a l’altre, d’entendre’l.
- La distància social (factor relacionats amb el grup), a més distància social, major dificultat per aprendre la llengua del medi on viuen.
L’escola igualitària ha de facilitar que ambdues distàncies s’acostin entre l’alumne que pertany a una minoria i el seu entorn. Perquè els nouvinguts s’integrin de manera adequada a la comunitat d’acollida és imprescindible un bon desenvolupament de la llengua d’origen per l’aprenentatge de les altres llengües. Per això, és evident que l’escola ha de impulsar l’ús i estudi de les llengües d’origen del seu alumnat.
El resum dels articles integrats en el monogràfic:
Oriol Guasch
El prurilingüisme creixent de les societats occidentals ha arribat a l’escola, per tant, en un marc tan complex, s’ha de replantejar l’ensenyament de les llengües.
És necessària una revisió en la planificació per al tractament de les llengües a les escoles, en les quals, actualment, es fa una separació entre l’aprenentatge de la L1 , de la L2 i de la llengua estrangera. S’ha de concebre una única didàctica de la llengua, que es formalitzi opcions metodològiques adequades a les diferents situacions d’ensenyament i aprenentatge. Es requereix un currículum obert que permeti la diversificació de continguts i d’objectius d’aprenentatge.
El llenguatge verbal té una triple funcionalitat: com a instrument de comunicació, de representació i de socialització, per això, el seu tractament no es pot limitar a les àrees lingüístiques. Aquesta perspectiva de globalitat implica tot el claustre.
Per últim, el fet que els alumnes siguin els protagonistes del seu propi coneixement lingüístic, fa necessari que les institucions educatives facin un esforç molt gran de suport als alumnes.
Pel que fa als DCB (dissenys curriculars base) de Catalunya, València i les Balears s’acosten al plurilingüisme de la realitat escolar però no menciona el fenomen de la presència a les escoles d’alumnes immigrants amb llengües diferents.
Ignasi Vila
Una participació activa en la vida social comporta una autoimatge positiva i una bona autoestima, i aquests aspectes no poden existir si una persona nouvinguda es sent rebutjada. Per això, no es pot separar l’aprenentatge de la llengua amb la convivència.
La diferència més important entre un programa d’immersió i un altre de submersió lingüística és, com tracta cada programa la llengua pròpia de l’alumnat. La submersió no la té en compte, i en la immersió, es converteix en l’eix del programa.
Una pràctica a fer per part del professorat és possibilitar tasques comunes interessants i motivadores que permetin el treball cooperatiu entre els nens estrangers i autòctons.
Finalment, quant els materials, és necessari desenvolupar materials lingüístics específics per a l’aprenentatge de la llengua de l’escola que tinguin en compte la llengua familiar de l’alumnat.
Lluïsa Rancé
Per als alumnes d’Incorporació Tardana (IT) de vuit anys per amunt, l’aprenentatge del català ja es pot considerar com l’aprenentatge d’una segona llengua..
Els educadors s’han d’adequar a les característiques educatives de cada alumne ja que aquest alumnat (IT) és molt divers. És imprescindible també que els educadors no incorrin en prejudicis ni estereotips.
Tots aquests alumnes (IT) necessiten adaptar-se a la nova situació i, per fer això, és imprescindible que se sentin acollits. Per a aconseguir això, s’ha de tenir en compte el context afectiu dels alumnes i ha d’haver una bona predisposició per part dels interlocutors.
Per afavorir l’aprenentatge cal un suport lingüístic. Es tracta, que sense excloure’l de la dinàmica general de l’aula, l’alumne rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada, que variarà segons les necessitats de cadascú i les possibilitats del centre.
En la nostra societat actual la comunicació escrita té un pes molt important i, per tant, caldrà que dit alumnat trobi interessant escriure en llengua catalana En primer lloc, s’han de plantejar quines són les habilitats de cadascun dels alumnes d’IT respecte a la llengua, tenint en compte les característiques de les llengües que coneix, així com el nivell d’escolarització, i quina haurà de ser la resposta educativa adequada a cada alumne. Després, també és imprescindible que la llegua escrita impregni l’entorn de l’alumnat, no tan sols en els aspectes formals i mecànics del text, sinó en la comprensió del text escrit (aprenentatge significatiu).
Mireia Valls
És important ser conscients que bona part del Estats d’origen d’aquests alumnes són pluriculturals, i que és habitual que les diferents cultures no visquin en equilibri. També ens hem de fixar en la procedència urbana o rural ja que és més habitual l’analfabetisme en un entorn rural que no es un urbà. És normal que els alumnes no escolaritzats els costi comportar-se a l’aula. Aquests aspectes s’han de tenir en compte però no s’han de generalitzar ja que per exemple es pot donar el cas que dos nens amb la mateixa procedència, pot que tinguin comportaments, creences i necessitats molt diferents.
Quant la religió, cal no establir relacions directes ja que la religiositat té una gran varietat d’intensitats independentment de la nacionalitat. Cal ser molt respectuós al tractar aquest tema ja que, per exemple, pot haver alumnes molt reservats amb el tema.
Pel que fa a l’escolarització, hi ha alumnes sense escolaritzar, altres que han dut a terme un procés d’alfabetització precari, i alumnes que al seu país han cursat totes les matèries que els corresponia amb més o menys èxit.
Respecte la llengua, la majoria d’alumnes són com a mínim bilingües. Pel que fa a la matèria del català, per a ensenyar-ho es considera que l’enfocament didàctic més adequat és el comunicatiu, on la reflexió gramatical sorgeix a partir de l’ús, l’alumne és un subjecte actiu i, per tant, és molt important la motivació.
En una classe amb diversos alumnes d’IT, podem trobar diferents situacions, per això és necessari que un mateix professor sàpiga posar en marxa estratègies diferents segons l’alumnat a qui s’adreci.
Algunes de les recomanacions que ens fa és començar les classes de català amb una petita presentació, acompanyant el discurs amb gestos. També, les endevinalles, refranys, poemes i cançons són textos atractius a través dels quals es pot treballar el lèxic, els referents culturals i la fonètica.
Una altra sugerència és fer dictats però amb texts incomplets on es donen pistes perquè ells omplin els buits. Pel que fa als deures, recomana que facin alguna cosa a casa, tant per agafar hàbit com per fer-se autònom sense demanar constantment l’ajuda d’un adult.
De les reflexions finals, destacar el fet de saber posar-se en el lloc de l’altre, aconseguint així respectar els nens/es i els seus ritmes sense forçar els seus aprenentatges S’ha de tenir en compte que si un alumne no vol aprendre una llengua, per molt que es forci el seu ensenyament, no l’aprendrà. Per això, com a educadors hem de fer que aprendre la nostra llengua els resulti atractiu i motivador.
Què he après?
Que es necessària una reestructuració de l’enfocament que es té avui en dia sobre l’aprenentatge de les llengües en les institucions educatives:
- Es requereix un currículum obert per adaptar-se a cada alumne.
-Que no es pot limitar a les àrees lingüístiques: “Un mestre sempre és mestre de llengua”.
- No es pot aprendre una llengua si la persona es sent rebutjada, per això no es pot separar l’aprenentatge d’una llengua de la convivència i l’ambient afectiu.
- L’eix del programa ha de ser la llengua pròpia de l’alumnat.
- Activitats motivadores que permetin el treball col•laboratiu de l’alumnat.
- El suport lingüístic es tracta d’un suport que sense excloure l’alumne de la dinàmica general de l’aula rebi l’atenció personalitzada d’un professional durant un temps parcial de l’horari escolar i amb una periodicitat determinada.
- La llengua escrita ha d’impregnar tot l’entorn de l’alumnat.
- Hem de tenir en compte aspectes com la religió o la situació de la llengua de les comunitats de procedència de l’alumnat, però no s’ha de generalitzar perquè cada alumne és un món encara que dos puguin tenir la mateixa procedència.
miércoles, 13 de abril de 2011
sábado, 9 de abril de 2011
Dijous 7 d'abril de 2011
Primer hem mencionat els aspectes positius de la visita de Iolanda Bonet quant als nouvinguts: la necessitat de que tot el centre educatiu s'involucri en l'acollida, la clara explicació sobre tot el procés d'acollida, la contribució al seguiment de la nostra cultura i llengua gràcies al procés d'acollida, les anècdotes i curiositats que ens va contar d'altres cultures per dinamitzar la xerrada, comparació entre la situació abans respecte l'acollida i tot el procés que es dóna avui i, finalment l'exposició, gràcies a la sensibilitat i compromís de na Iolanda Bonet, va resultar molt real i ordenada.
Després hem continuat amb el llibre L'acollida de Francesc Carbonell, que ja vàrem començar a comentar la classe de 24 de març.
- "Un bon professor pot canviar el destí d'una persona". Hem comentat que és una afirmació atrevida però possible, perquè un professor té la responsabilitat de veure tot el que té el seu alumnat i intentar treure'l.
- "El professorat no s'ha de sentir ni massa culpable ni massa innocent, només responsable". Aquesta afirmació va en relació a l'anterior, en la professió de mestre és important sentir la responsabilitat respecte al teu alumnat però ser conscients també que no sempre aconseguirem tot allò que ens proposarem.
- "L'hospitalitat i l'acollida són molt mes que morals individuals, són el context relacional per esdevenir humà". És a dir, que l'ésser humà és un ésser social per naturalesa, que si és social ha de relacionar-se i que relacionar-se implica l'hospitalitat i l'acollida.
- "L'hospitalitat fa una funció tutelar, de manera temporal, al més feble". En aquesta afirmació s'ha fet molt recalcament: l'actitud d'acollida no ha de ser paternalista encara que sigui afectiva, perquè l'èxit de l'acollida és que els nouvinguts deixin de ser "nouvinguts", que esdevenguin autònoms el més aviat possible.
- "Aprendre a ser i conviure són tasques prioritàries". Els quatre pilars de Delors són aprendre a conèixer, fer, ser i a conviure. Quant aquests dos últims: aprendre a ser perquè l'educació ha de contribuir al desenvolupament global de la persona i aprendre a conviure, a comprendre l'altre perquè vivim en societat.
- "Acollida i educació són conceptes inseparables l'un de l'altre". Perquè l’acollida es la primera tasca de qualsevol educador/a davant qualsevol infant durant tot el curs. Per tant, "per acollir cal abandonar el rol de funcionari instructor per assumir el compromís professional d’educar ciutadans".
- "El que més interessa a un centre educatiu centrat en el saber és el progrés en els aprenentatges". És evident que els alumnes acudeixen a l'escola i institut per aprendre continguts, però l'escola no ha de quedar-se amb això, ha d'anar més enllà i educar l'alumnat per a que siguin ciutadans responsables, crítics i professionalment, competents. Per aconseguir això, que no és gens fàcil, cal iniciar el treball en l'aprenentatge significatiu, que els alumnes interioritzin els continguts des de la seva significativitat per poder aplicar els nous aprenentatges en diferents contexts de la vida real.
- "Algunes escoles són com hospitals que només accepten els que ja estan sans i rebutgen els malalts". En l'escola, com als hospitals, hi ha especialistes i aquests en ambdós casos són importants, però a l'escola es tendeix a que aquells alumnes que necessiten alguna ajuda se'ls separi amb l'especialista i així el mestre tutor pot seguir amb la resta de la classe, això ha de canviar radicalment, i el centre ha d'adaptar-se a les necessitats de l'alumnat.
- "El problema més gran que han d’afrontar molts alumnes immigrants és la impossibilitat de dotar de sentit els aprenentatges i el context on es porten a terme". Ja hem mencionat aquest problema algunes línies damunt, resulta un problema greu per a la majoria de l'alumnat més encara, evidentment, per als immigrants.
- "L’esforç d’aquests nois i noies massa sovint no es pot dedicar a l’aprenentatge. Han d’invertir-lo en la defensa de l’autoestima". Com els centres estan centrats en els aprenentatges i en acabar tot el llibre per a que puguin continuar amb el temari l'any següent, s'obliden de que els nouvinguts han d'esforçar-se tant en aquests aprenentatges, mancats de sentit, que s'han d'oblidar, per tant, de defendre el seu autoestima, tant important a l'hora d'aprendre perquè l'alumne ha de creure en les seves possibilitats.
- "N’hem fet un gra massa d’aquest tòpic que s’entossudeix a afirmar que la diversitat enriqueix?". En un principi pareix que la resposta és clara: sí, però no sempre és així, perquè la diversitat per si mateixa no garanteix l'enriquiment, cal unes tàctiques per aconseguir-ho. Un exemple: a Eivissa hi ha multiculturalitat però no interculturalitat perquè no es dóna una interacció entre les cultures diferents que hi ha a l'illa. Per tant, si hi ha una interacció entre cultures diferents, n'hi haurà un enriquiment. En una classe amb molta diversitat però sense tècniques per tractar la interacció entre aquestes cultures diferents, es pot donar un ambient de incertesa, incomoditat i inseguretat.
- "L’ofici d’educar ja no pot ni s’ha de limitar a ensenyar coneixements, habilitats o destreses". Com hem dit abans, és evident que l'escola no es pot limitar als coneixements, i això és així perquè vivim en una societat molt canviant: on les noves tecnologies possibiliten cercar informació de qualsevol aspecte amb un sol clic i on el món laboral obliga a canviar de treball constantment. Però s'ha de tenir atenció amb aquesta afirmació perquè no hem d'oblidar que els coneixements també són importants i que no hem d'oblidar-los a les escoles, cal ensenyar-los d'altra manera més significativa que la simple memorització mecànica que s'ha utilitzat fins ara.
Després hem continuat amb el llibre L'acollida de Francesc Carbonell, que ja vàrem començar a comentar la classe de 24 de març.
- "Un bon professor pot canviar el destí d'una persona". Hem comentat que és una afirmació atrevida però possible, perquè un professor té la responsabilitat de veure tot el que té el seu alumnat i intentar treure'l.
- "El professorat no s'ha de sentir ni massa culpable ni massa innocent, només responsable". Aquesta afirmació va en relació a l'anterior, en la professió de mestre és important sentir la responsabilitat respecte al teu alumnat però ser conscients també que no sempre aconseguirem tot allò que ens proposarem.
- "L'hospitalitat i l'acollida són molt mes que morals individuals, són el context relacional per esdevenir humà". És a dir, que l'ésser humà és un ésser social per naturalesa, que si és social ha de relacionar-se i que relacionar-se implica l'hospitalitat i l'acollida.
- "L'hospitalitat fa una funció tutelar, de manera temporal, al més feble". En aquesta afirmació s'ha fet molt recalcament: l'actitud d'acollida no ha de ser paternalista encara que sigui afectiva, perquè l'èxit de l'acollida és que els nouvinguts deixin de ser "nouvinguts", que esdevenguin autònoms el més aviat possible.
- "Aprendre a ser i conviure són tasques prioritàries". Els quatre pilars de Delors són aprendre a conèixer, fer, ser i a conviure. Quant aquests dos últims: aprendre a ser perquè l'educació ha de contribuir al desenvolupament global de la persona i aprendre a conviure, a comprendre l'altre perquè vivim en societat.
- "Acollida i educació són conceptes inseparables l'un de l'altre". Perquè l’acollida es la primera tasca de qualsevol educador/a davant qualsevol infant durant tot el curs. Per tant, "per acollir cal abandonar el rol de funcionari instructor per assumir el compromís professional d’educar ciutadans".
- "El que més interessa a un centre educatiu centrat en el saber és el progrés en els aprenentatges". És evident que els alumnes acudeixen a l'escola i institut per aprendre continguts, però l'escola no ha de quedar-se amb això, ha d'anar més enllà i educar l'alumnat per a que siguin ciutadans responsables, crítics i professionalment, competents. Per aconseguir això, que no és gens fàcil, cal iniciar el treball en l'aprenentatge significatiu, que els alumnes interioritzin els continguts des de la seva significativitat per poder aplicar els nous aprenentatges en diferents contexts de la vida real.
- "Algunes escoles són com hospitals que només accepten els que ja estan sans i rebutgen els malalts". En l'escola, com als hospitals, hi ha especialistes i aquests en ambdós casos són importants, però a l'escola es tendeix a que aquells alumnes que necessiten alguna ajuda se'ls separi amb l'especialista i així el mestre tutor pot seguir amb la resta de la classe, això ha de canviar radicalment, i el centre ha d'adaptar-se a les necessitats de l'alumnat.
- "El problema més gran que han d’afrontar molts alumnes immigrants és la impossibilitat de dotar de sentit els aprenentatges i el context on es porten a terme". Ja hem mencionat aquest problema algunes línies damunt, resulta un problema greu per a la majoria de l'alumnat més encara, evidentment, per als immigrants.
- "L’esforç d’aquests nois i noies massa sovint no es pot dedicar a l’aprenentatge. Han d’invertir-lo en la defensa de l’autoestima". Com els centres estan centrats en els aprenentatges i en acabar tot el llibre per a que puguin continuar amb el temari l'any següent, s'obliden de que els nouvinguts han d'esforçar-se tant en aquests aprenentatges, mancats de sentit, que s'han d'oblidar, per tant, de defendre el seu autoestima, tant important a l'hora d'aprendre perquè l'alumne ha de creure en les seves possibilitats.
- "N’hem fet un gra massa d’aquest tòpic que s’entossudeix a afirmar que la diversitat enriqueix?". En un principi pareix que la resposta és clara: sí, però no sempre és així, perquè la diversitat per si mateixa no garanteix l'enriquiment, cal unes tàctiques per aconseguir-ho. Un exemple: a Eivissa hi ha multiculturalitat però no interculturalitat perquè no es dóna una interacció entre les cultures diferents que hi ha a l'illa. Per tant, si hi ha una interacció entre cultures diferents, n'hi haurà un enriquiment. En una classe amb molta diversitat però sense tècniques per tractar la interacció entre aquestes cultures diferents, es pot donar un ambient de incertesa, incomoditat i inseguretat.
- "L’ofici d’educar ja no pot ni s’ha de limitar a ensenyar coneixements, habilitats o destreses". Com hem dit abans, és evident que l'escola no es pot limitar als coneixements, i això és així perquè vivim en una societat molt canviant: on les noves tecnologies possibiliten cercar informació de qualsevol aspecte amb un sol clic i on el món laboral obliga a canviar de treball constantment. Però s'ha de tenir atenció amb aquesta afirmació perquè no hem d'oblidar que els coneixements també són importants i que no hem d'oblidar-los a les escoles, cal ensenyar-los d'altra manera més significativa que la simple memorització mecànica que s'ha utilitzat fins ara.
miércoles, 6 de abril de 2011
Dijous 31 de març de 2011
Avui hem tengut la visita de Iolanda Bonet, ens ha explicat que pertany a l'ESAIT, l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardana.
Ella ha format part d'aquest equip des del seu inici i durant el primer any es varen dedicar a la formació mitjançant congressos, cursos... i una reflexió comú durant tota aquesta formació va ser la de: quan comencen a venir, no deixen de venir.
Després ens ha definit què significa exactament nouvingut: aquell que ve de fora de l'Estat espanyol. Però el procés d'acollida no es redueix als nouvinguts estrangers, també es pot donar als nouvinguts que procedeixen de dins d'Espanya i que necessiten un suport.
Ens ha explicat com es dóna el procés d'escolarització d'un nouvingut estranger: primer, la família del nouvingut ha d'acudir a l'oficina d'escolarització i depenent del lloc on habiten, li assignen una escola. Després, un mediador li fa una entrevista al nouvingut en la qual es pregunta si el nouvingut compta amb anterior escolarització i se l'informa dels curs que li toca fer al nouvingut; com els mediadors no coneixen totes les llengües, compten amb un servei d'interlocució que es tracta d'un telèfon per parlar amb un traductor. Una vegada es confirma la matrícula a l'escola, el mediador crida al mestre del nouvingut per informar-li de la situació en la que es troba aquest i concerten una cita per a que el nouvingut, acompanyat del mestre i el mediador, conegui l'escola. Altra funció del mediador és la d'intentar detectar si el nouvingut compta amb alguna NEE.
Una vegada a l'escola, durant una o dues hores a la setmana els nouvinguts comparteixen un aula amb un coordinador d'acollida. Això és més habitual a secundària, en canvi, a primària aquesta acollida es redueix a una psicopedagoga que reuneix a tots els nouvinguts a una aula apart.
A més, comptem amb equips externs de suport i mediació com ESAIT, PAIRE, ESEL.
Que hi ha per atendre'ls?
- PALIC
- Diccionaris
Activitats
- Participar en activitats socials
- Esmorzars interculturals
- Celebrar Tots Sants i la Trencada en lloc de Halloween, el dia de la pau, el dia de la dona treballadora.
- Tallers
- etc.
Finalment ens va assegurar, que per la seva experiència, els nouvinguts de menys de 6 o 7 anys no tenen cap problema en l'adaptació; entre 7 i 12 anys, en 1 any o 2 anys s'incorporen perfectament al seu curs, i aquells majors de 12 anys, depèn.
Ella ha format part d'aquest equip des del seu inici i durant el primer any es varen dedicar a la formació mitjançant congressos, cursos... i una reflexió comú durant tota aquesta formació va ser la de: quan comencen a venir, no deixen de venir.
Després ens ha definit què significa exactament nouvingut: aquell que ve de fora de l'Estat espanyol. Però el procés d'acollida no es redueix als nouvinguts estrangers, també es pot donar als nouvinguts que procedeixen de dins d'Espanya i que necessiten un suport.
Ens ha explicat com es dóna el procés d'escolarització d'un nouvingut estranger: primer, la família del nouvingut ha d'acudir a l'oficina d'escolarització i depenent del lloc on habiten, li assignen una escola. Després, un mediador li fa una entrevista al nouvingut en la qual es pregunta si el nouvingut compta amb anterior escolarització i se l'informa dels curs que li toca fer al nouvingut; com els mediadors no coneixen totes les llengües, compten amb un servei d'interlocució que es tracta d'un telèfon per parlar amb un traductor. Una vegada es confirma la matrícula a l'escola, el mediador crida al mestre del nouvingut per informar-li de la situació en la que es troba aquest i concerten una cita per a que el nouvingut, acompanyat del mestre i el mediador, conegui l'escola. Altra funció del mediador és la d'intentar detectar si el nouvingut compta amb alguna NEE.
Una vegada a l'escola, durant una o dues hores a la setmana els nouvinguts comparteixen un aula amb un coordinador d'acollida. Això és més habitual a secundària, en canvi, a primària aquesta acollida es redueix a una psicopedagoga que reuneix a tots els nouvinguts a una aula apart.
A més, comptem amb equips externs de suport i mediació com ESAIT, PAIRE, ESEL.
Que hi ha per atendre'ls?
- PALIC
- Diccionaris
Activitats
- Participar en activitats socials
- Esmorzars interculturals
- Celebrar Tots Sants i la Trencada en lloc de Halloween, el dia de la pau, el dia de la dona treballadora.
- Tallers
- etc.
Finalment ens va assegurar, que per la seva experiència, els nouvinguts de menys de 6 o 7 anys no tenen cap problema en l'adaptació; entre 7 i 12 anys, en 1 any o 2 anys s'incorporen perfectament al seu curs, i aquells majors de 12 anys, depèn.
viernes, 25 de marzo de 2011
Dijous 24 de març de 2011
La classe d'avui l'hem iniciat amb una recensió de la classe anterior, dividint la classe en diferents grups per a que remarquéssim els punts més importants de la visita de Bernat Joan. El nostre grup ha nombrat: la necessitat de la concienciació de la pèrdua de l'eivissenc; la referència al pes que la pressió social exerceix sobre l'opinió de tots els individus; hem adquirit més coneixement sobre la situació histórico-lingüística d'Eivissa; l'aclaració de la denominació dels Països Catalans; la referència a que consideram el català com a una imposició, quan altres moltes coses també ens són imposades i no som conscients i la importància d'evitar la fragmentació del català.
Amb això ha quedat tancat l'apartat de sociolingüística.
Després hem fet referència al PALIC, un pla d'acollida als nouvinguts. Aquest pla es refereix al conjunt d'actuacions que un centre educatiu posa en marxa per facilitar l'adaptació de tot l'alumnat que s'incorpora de nou al centre. El principal objectiu d'aquest pla és el de preveure, treballar i aplicar estratègies facilitadores per a un adequat procés de socialització de l'alumnat, de qualsevol edat, qualsevol procedència i pertinença social.
L'enllaç del document: http://weib.caib.es/Documentacio/palic/palic.pdf
Finalment, hem parlat del llibre: L'acollida de Francesc Carbonell.
L'acollida és una actitud humana intrínseca al sistema educatiu, és a dir, que s'ha de donar a l'escola amb una estructuració i amb estratègies.
No parlam tan sols d'una acollida en relació a la llengua, el nouvingut s'ha de sentir integrat, acompanyat en el seu aprenentatge, acollit pel seu voltant. No tan sols focalitzar l'acollida envers la llengua, sinó enfocar-la envers una actitud favorable cap al nouvingut.
L'acollida té com a objectiu garantir la igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques.
Per aconseguir això és necessari el desenvolupament d'unes pràctiques formatives i informatives per desenvolupar l'autonomia progressiva de l'alumnat.
Sempre s'ha de tenir present que l'acollida ha de ser més una actitud, que un simple protocol.
És indispensable una implicació de tota la comunitat.
L'autor fa una comparació entre les actituds i aptituds que ha de tenir un bon hosteler i les que ha de tenir un bon acollidor dels nouvinguts:
1. Gaudir del tracte amb l'altre.
2. No es tracta només de tolerar, sinó d'acceptar a l'altre.
3. No bloquejar-se davant un conflicte, tenir capacitat d'improvisació, acceptar d'antemà que sorgiran conflictes i no contribuir a augmentar el conflicte, exagerant-ho.
4. Per molt que es treballi, "la pifia" existirà. És a partir de la reflexió de "la pifia", quan es pot continuar endavant.
5. Sempre tenir una actitud generosa.
Helena ens ha llegit un fragment d'una obra de Ben Jelloun que està inclòs al llibre L'acollida. En aquest fragment, la protagonista és un personatge femení, que reflexiona, des de la seva pròpia experiència, sobre la sensació d'un nouvingut: tot li sembla fosc, llunyà i, arriba a eliminar la seva pròpia cultura per sentir-se bé en el seu nou ambient, entorn.
També ens ha llegit algunes experiències positives relacionades amb l'acollida i també recollides al mateix llibre.
Amb això ha quedat tancat l'apartat de sociolingüística.
Després hem fet referència al PALIC, un pla d'acollida als nouvinguts. Aquest pla es refereix al conjunt d'actuacions que un centre educatiu posa en marxa per facilitar l'adaptació de tot l'alumnat que s'incorpora de nou al centre. El principal objectiu d'aquest pla és el de preveure, treballar i aplicar estratègies facilitadores per a un adequat procés de socialització de l'alumnat, de qualsevol edat, qualsevol procedència i pertinença social.
L'enllaç del document: http://weib.caib.es/Documentacio/palic/palic.pdf
Finalment, hem parlat del llibre: L'acollida de Francesc Carbonell.
L'acollida és una actitud humana intrínseca al sistema educatiu, és a dir, que s'ha de donar a l'escola amb una estructuració i amb estratègies.
No parlam tan sols d'una acollida en relació a la llengua, el nouvingut s'ha de sentir integrat, acompanyat en el seu aprenentatge, acollit pel seu voltant. No tan sols focalitzar l'acollida envers la llengua, sinó enfocar-la envers una actitud favorable cap al nouvingut.
L'acollida té com a objectiu garantir la igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques.
Per aconseguir això és necessari el desenvolupament d'unes pràctiques formatives i informatives per desenvolupar l'autonomia progressiva de l'alumnat.
Sempre s'ha de tenir present que l'acollida ha de ser més una actitud, que un simple protocol.
És indispensable una implicació de tota la comunitat.
L'autor fa una comparació entre les actituds i aptituds que ha de tenir un bon hosteler i les que ha de tenir un bon acollidor dels nouvinguts:
1. Gaudir del tracte amb l'altre.
2. No es tracta només de tolerar, sinó d'acceptar a l'altre.
3. No bloquejar-se davant un conflicte, tenir capacitat d'improvisació, acceptar d'antemà que sorgiran conflictes i no contribuir a augmentar el conflicte, exagerant-ho.
4. Per molt que es treballi, "la pifia" existirà. És a partir de la reflexió de "la pifia", quan es pot continuar endavant.
5. Sempre tenir una actitud generosa.
Helena ens ha llegit un fragment d'una obra de Ben Jelloun que està inclòs al llibre L'acollida. En aquest fragment, la protagonista és un personatge femení, que reflexiona, des de la seva pròpia experiència, sobre la sensació d'un nouvingut: tot li sembla fosc, llunyà i, arriba a eliminar la seva pròpia cultura per sentir-se bé en el seu nou ambient, entorn.
També ens ha llegit algunes experiències positives relacionades amb l'acollida i també recollides al mateix llibre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)