miércoles, 13 de abril de 2011
sábado, 9 de abril de 2011
Dijous 7 d'abril de 2011
Primer hem mencionat els aspectes positius de la visita de Iolanda Bonet quant als nouvinguts: la necessitat de que tot el centre educatiu s'involucri en l'acollida, la clara explicació sobre tot el procés d'acollida, la contribució al seguiment de la nostra cultura i llengua gràcies al procés d'acollida, les anècdotes i curiositats que ens va contar d'altres cultures per dinamitzar la xerrada, comparació entre la situació abans respecte l'acollida i tot el procés que es dóna avui i, finalment l'exposició, gràcies a la sensibilitat i compromís de na Iolanda Bonet, va resultar molt real i ordenada.
Després hem continuat amb el llibre L'acollida de Francesc Carbonell, que ja vàrem començar a comentar la classe de 24 de març.
- "Un bon professor pot canviar el destí d'una persona". Hem comentat que és una afirmació atrevida però possible, perquè un professor té la responsabilitat de veure tot el que té el seu alumnat i intentar treure'l.
- "El professorat no s'ha de sentir ni massa culpable ni massa innocent, només responsable". Aquesta afirmació va en relació a l'anterior, en la professió de mestre és important sentir la responsabilitat respecte al teu alumnat però ser conscients també que no sempre aconseguirem tot allò que ens proposarem.
- "L'hospitalitat i l'acollida són molt mes que morals individuals, són el context relacional per esdevenir humà". És a dir, que l'ésser humà és un ésser social per naturalesa, que si és social ha de relacionar-se i que relacionar-se implica l'hospitalitat i l'acollida.
- "L'hospitalitat fa una funció tutelar, de manera temporal, al més feble". En aquesta afirmació s'ha fet molt recalcament: l'actitud d'acollida no ha de ser paternalista encara que sigui afectiva, perquè l'èxit de l'acollida és que els nouvinguts deixin de ser "nouvinguts", que esdevenguin autònoms el més aviat possible.
- "Aprendre a ser i conviure són tasques prioritàries". Els quatre pilars de Delors són aprendre a conèixer, fer, ser i a conviure. Quant aquests dos últims: aprendre a ser perquè l'educació ha de contribuir al desenvolupament global de la persona i aprendre a conviure, a comprendre l'altre perquè vivim en societat.
- "Acollida i educació són conceptes inseparables l'un de l'altre". Perquè l’acollida es la primera tasca de qualsevol educador/a davant qualsevol infant durant tot el curs. Per tant, "per acollir cal abandonar el rol de funcionari instructor per assumir el compromís professional d’educar ciutadans".
- "El que més interessa a un centre educatiu centrat en el saber és el progrés en els aprenentatges". És evident que els alumnes acudeixen a l'escola i institut per aprendre continguts, però l'escola no ha de quedar-se amb això, ha d'anar més enllà i educar l'alumnat per a que siguin ciutadans responsables, crítics i professionalment, competents. Per aconseguir això, que no és gens fàcil, cal iniciar el treball en l'aprenentatge significatiu, que els alumnes interioritzin els continguts des de la seva significativitat per poder aplicar els nous aprenentatges en diferents contexts de la vida real.
- "Algunes escoles són com hospitals que només accepten els que ja estan sans i rebutgen els malalts". En l'escola, com als hospitals, hi ha especialistes i aquests en ambdós casos són importants, però a l'escola es tendeix a que aquells alumnes que necessiten alguna ajuda se'ls separi amb l'especialista i així el mestre tutor pot seguir amb la resta de la classe, això ha de canviar radicalment, i el centre ha d'adaptar-se a les necessitats de l'alumnat.
- "El problema més gran que han d’afrontar molts alumnes immigrants és la impossibilitat de dotar de sentit els aprenentatges i el context on es porten a terme". Ja hem mencionat aquest problema algunes línies damunt, resulta un problema greu per a la majoria de l'alumnat més encara, evidentment, per als immigrants.
- "L’esforç d’aquests nois i noies massa sovint no es pot dedicar a l’aprenentatge. Han d’invertir-lo en la defensa de l’autoestima". Com els centres estan centrats en els aprenentatges i en acabar tot el llibre per a que puguin continuar amb el temari l'any següent, s'obliden de que els nouvinguts han d'esforçar-se tant en aquests aprenentatges, mancats de sentit, que s'han d'oblidar, per tant, de defendre el seu autoestima, tant important a l'hora d'aprendre perquè l'alumne ha de creure en les seves possibilitats.
- "N’hem fet un gra massa d’aquest tòpic que s’entossudeix a afirmar que la diversitat enriqueix?". En un principi pareix que la resposta és clara: sí, però no sempre és així, perquè la diversitat per si mateixa no garanteix l'enriquiment, cal unes tàctiques per aconseguir-ho. Un exemple: a Eivissa hi ha multiculturalitat però no interculturalitat perquè no es dóna una interacció entre les cultures diferents que hi ha a l'illa. Per tant, si hi ha una interacció entre cultures diferents, n'hi haurà un enriquiment. En una classe amb molta diversitat però sense tècniques per tractar la interacció entre aquestes cultures diferents, es pot donar un ambient de incertesa, incomoditat i inseguretat.
- "L’ofici d’educar ja no pot ni s’ha de limitar a ensenyar coneixements, habilitats o destreses". Com hem dit abans, és evident que l'escola no es pot limitar als coneixements, i això és així perquè vivim en una societat molt canviant: on les noves tecnologies possibiliten cercar informació de qualsevol aspecte amb un sol clic i on el món laboral obliga a canviar de treball constantment. Però s'ha de tenir atenció amb aquesta afirmació perquè no hem d'oblidar que els coneixements també són importants i que no hem d'oblidar-los a les escoles, cal ensenyar-los d'altra manera més significativa que la simple memorització mecànica que s'ha utilitzat fins ara.
Després hem continuat amb el llibre L'acollida de Francesc Carbonell, que ja vàrem començar a comentar la classe de 24 de març.
- "Un bon professor pot canviar el destí d'una persona". Hem comentat que és una afirmació atrevida però possible, perquè un professor té la responsabilitat de veure tot el que té el seu alumnat i intentar treure'l.
- "El professorat no s'ha de sentir ni massa culpable ni massa innocent, només responsable". Aquesta afirmació va en relació a l'anterior, en la professió de mestre és important sentir la responsabilitat respecte al teu alumnat però ser conscients també que no sempre aconseguirem tot allò que ens proposarem.
- "L'hospitalitat i l'acollida són molt mes que morals individuals, són el context relacional per esdevenir humà". És a dir, que l'ésser humà és un ésser social per naturalesa, que si és social ha de relacionar-se i que relacionar-se implica l'hospitalitat i l'acollida.
- "L'hospitalitat fa una funció tutelar, de manera temporal, al més feble". En aquesta afirmació s'ha fet molt recalcament: l'actitud d'acollida no ha de ser paternalista encara que sigui afectiva, perquè l'èxit de l'acollida és que els nouvinguts deixin de ser "nouvinguts", que esdevenguin autònoms el més aviat possible.
- "Aprendre a ser i conviure són tasques prioritàries". Els quatre pilars de Delors són aprendre a conèixer, fer, ser i a conviure. Quant aquests dos últims: aprendre a ser perquè l'educació ha de contribuir al desenvolupament global de la persona i aprendre a conviure, a comprendre l'altre perquè vivim en societat.
- "Acollida i educació són conceptes inseparables l'un de l'altre". Perquè l’acollida es la primera tasca de qualsevol educador/a davant qualsevol infant durant tot el curs. Per tant, "per acollir cal abandonar el rol de funcionari instructor per assumir el compromís professional d’educar ciutadans".
- "El que més interessa a un centre educatiu centrat en el saber és el progrés en els aprenentatges". És evident que els alumnes acudeixen a l'escola i institut per aprendre continguts, però l'escola no ha de quedar-se amb això, ha d'anar més enllà i educar l'alumnat per a que siguin ciutadans responsables, crítics i professionalment, competents. Per aconseguir això, que no és gens fàcil, cal iniciar el treball en l'aprenentatge significatiu, que els alumnes interioritzin els continguts des de la seva significativitat per poder aplicar els nous aprenentatges en diferents contexts de la vida real.
- "Algunes escoles són com hospitals que només accepten els que ja estan sans i rebutgen els malalts". En l'escola, com als hospitals, hi ha especialistes i aquests en ambdós casos són importants, però a l'escola es tendeix a que aquells alumnes que necessiten alguna ajuda se'ls separi amb l'especialista i així el mestre tutor pot seguir amb la resta de la classe, això ha de canviar radicalment, i el centre ha d'adaptar-se a les necessitats de l'alumnat.
- "El problema més gran que han d’afrontar molts alumnes immigrants és la impossibilitat de dotar de sentit els aprenentatges i el context on es porten a terme". Ja hem mencionat aquest problema algunes línies damunt, resulta un problema greu per a la majoria de l'alumnat més encara, evidentment, per als immigrants.
- "L’esforç d’aquests nois i noies massa sovint no es pot dedicar a l’aprenentatge. Han d’invertir-lo en la defensa de l’autoestima". Com els centres estan centrats en els aprenentatges i en acabar tot el llibre per a que puguin continuar amb el temari l'any següent, s'obliden de que els nouvinguts han d'esforçar-se tant en aquests aprenentatges, mancats de sentit, que s'han d'oblidar, per tant, de defendre el seu autoestima, tant important a l'hora d'aprendre perquè l'alumne ha de creure en les seves possibilitats.
- "N’hem fet un gra massa d’aquest tòpic que s’entossudeix a afirmar que la diversitat enriqueix?". En un principi pareix que la resposta és clara: sí, però no sempre és així, perquè la diversitat per si mateixa no garanteix l'enriquiment, cal unes tàctiques per aconseguir-ho. Un exemple: a Eivissa hi ha multiculturalitat però no interculturalitat perquè no es dóna una interacció entre les cultures diferents que hi ha a l'illa. Per tant, si hi ha una interacció entre cultures diferents, n'hi haurà un enriquiment. En una classe amb molta diversitat però sense tècniques per tractar la interacció entre aquestes cultures diferents, es pot donar un ambient de incertesa, incomoditat i inseguretat.
- "L’ofici d’educar ja no pot ni s’ha de limitar a ensenyar coneixements, habilitats o destreses". Com hem dit abans, és evident que l'escola no es pot limitar als coneixements, i això és així perquè vivim en una societat molt canviant: on les noves tecnologies possibiliten cercar informació de qualsevol aspecte amb un sol clic i on el món laboral obliga a canviar de treball constantment. Però s'ha de tenir atenció amb aquesta afirmació perquè no hem d'oblidar que els coneixements també són importants i que no hem d'oblidar-los a les escoles, cal ensenyar-los d'altra manera més significativa que la simple memorització mecànica que s'ha utilitzat fins ara.
miércoles, 6 de abril de 2011
Dijous 31 de març de 2011
Avui hem tengut la visita de Iolanda Bonet, ens ha explicat que pertany a l'ESAIT, l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardana.
Ella ha format part d'aquest equip des del seu inici i durant el primer any es varen dedicar a la formació mitjançant congressos, cursos... i una reflexió comú durant tota aquesta formació va ser la de: quan comencen a venir, no deixen de venir.
Després ens ha definit què significa exactament nouvingut: aquell que ve de fora de l'Estat espanyol. Però el procés d'acollida no es redueix als nouvinguts estrangers, també es pot donar als nouvinguts que procedeixen de dins d'Espanya i que necessiten un suport.
Ens ha explicat com es dóna el procés d'escolarització d'un nouvingut estranger: primer, la família del nouvingut ha d'acudir a l'oficina d'escolarització i depenent del lloc on habiten, li assignen una escola. Després, un mediador li fa una entrevista al nouvingut en la qual es pregunta si el nouvingut compta amb anterior escolarització i se l'informa dels curs que li toca fer al nouvingut; com els mediadors no coneixen totes les llengües, compten amb un servei d'interlocució que es tracta d'un telèfon per parlar amb un traductor. Una vegada es confirma la matrícula a l'escola, el mediador crida al mestre del nouvingut per informar-li de la situació en la que es troba aquest i concerten una cita per a que el nouvingut, acompanyat del mestre i el mediador, conegui l'escola. Altra funció del mediador és la d'intentar detectar si el nouvingut compta amb alguna NEE.
Una vegada a l'escola, durant una o dues hores a la setmana els nouvinguts comparteixen un aula amb un coordinador d'acollida. Això és més habitual a secundària, en canvi, a primària aquesta acollida es redueix a una psicopedagoga que reuneix a tots els nouvinguts a una aula apart.
A més, comptem amb equips externs de suport i mediació com ESAIT, PAIRE, ESEL.
Que hi ha per atendre'ls?
- PALIC
- Diccionaris
Activitats
- Participar en activitats socials
- Esmorzars interculturals
- Celebrar Tots Sants i la Trencada en lloc de Halloween, el dia de la pau, el dia de la dona treballadora.
- Tallers
- etc.
Finalment ens va assegurar, que per la seva experiència, els nouvinguts de menys de 6 o 7 anys no tenen cap problema en l'adaptació; entre 7 i 12 anys, en 1 any o 2 anys s'incorporen perfectament al seu curs, i aquells majors de 12 anys, depèn.
Ella ha format part d'aquest equip des del seu inici i durant el primer any es varen dedicar a la formació mitjançant congressos, cursos... i una reflexió comú durant tota aquesta formació va ser la de: quan comencen a venir, no deixen de venir.
Després ens ha definit què significa exactament nouvingut: aquell que ve de fora de l'Estat espanyol. Però el procés d'acollida no es redueix als nouvinguts estrangers, també es pot donar als nouvinguts que procedeixen de dins d'Espanya i que necessiten un suport.
Ens ha explicat com es dóna el procés d'escolarització d'un nouvingut estranger: primer, la família del nouvingut ha d'acudir a l'oficina d'escolarització i depenent del lloc on habiten, li assignen una escola. Després, un mediador li fa una entrevista al nouvingut en la qual es pregunta si el nouvingut compta amb anterior escolarització i se l'informa dels curs que li toca fer al nouvingut; com els mediadors no coneixen totes les llengües, compten amb un servei d'interlocució que es tracta d'un telèfon per parlar amb un traductor. Una vegada es confirma la matrícula a l'escola, el mediador crida al mestre del nouvingut per informar-li de la situació en la que es troba aquest i concerten una cita per a que el nouvingut, acompanyat del mestre i el mediador, conegui l'escola. Altra funció del mediador és la d'intentar detectar si el nouvingut compta amb alguna NEE.
Una vegada a l'escola, durant una o dues hores a la setmana els nouvinguts comparteixen un aula amb un coordinador d'acollida. Això és més habitual a secundària, en canvi, a primària aquesta acollida es redueix a una psicopedagoga que reuneix a tots els nouvinguts a una aula apart.
A més, comptem amb equips externs de suport i mediació com ESAIT, PAIRE, ESEL.
Que hi ha per atendre'ls?
- PALIC
- Diccionaris
Activitats
- Participar en activitats socials
- Esmorzars interculturals
- Celebrar Tots Sants i la Trencada en lloc de Halloween, el dia de la pau, el dia de la dona treballadora.
- Tallers
- etc.
Finalment ens va assegurar, que per la seva experiència, els nouvinguts de menys de 6 o 7 anys no tenen cap problema en l'adaptació; entre 7 i 12 anys, en 1 any o 2 anys s'incorporen perfectament al seu curs, i aquells majors de 12 anys, depèn.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)