Dijous 10 de febrer de 2011

La classe d'avui ha estat dividida en dues parts: la presentació de l'assignatura i la lectura de dos articles.


Quina és la nostra llengua? de Isidor Marí, La nostra pròpia veu.
Resum:
Utilitzem molts noms populars i parcials per designar la nostra llengua, noms que sorgeixen caracteritzant els parlars d'un lloc (eivissenc, valencià, josepí) o d'un grup social (pagès). Aquesta situació fa que, al final, no sapiguem bé quina llengua parlem. Per aquesta raó s'ha establert un nom general, científic i d'acord amb la lingüística moderna, que ens permet ser precisos: el català, que fa referència a tots els parlants d'aquesta llengua i no només, com molts creuen, als de Catalunya; perquè, com altres moltes llengües, el català rep el seu nom pel territori on va néixer.

Conclusió:
El català és la llengua estàndard, que conté moltes varietats geogràfiques.

Què he après?
Que la causa de la designació de la nostra llengua fos el nom del territori on va néixer.

A classe
S'ha explicat la formació de les llengües ja que si existeixen tantes varietats geogràfiques és perquè la formació d'una llengua no és qüestió d'un dia a l'altre, sinó que és resultat d'un procés llarg i complex. Com a exemple: la formació de les llengües romàniques. Totes elles tenen el seu origen en el llatí parlat, després de la romanització a Europa, on s'ha de tenir en compte la procedència dels parlants (no parlaran igual els procedents del nord d'Itàlia que els del sud) i el grau (temps que es van mantenir aquests parlants en un territori determinat). També influeix l'adstrat, que es tracta de la influència de les llengües veïnes; el substrat, les diferents llengües que havien abans de la romanització i el superstrat, les llengües posteriors al llatí ( germànic, àrab, francès, anglès...).
D'aquesta manera, després d'un llarg període de temps han sorgit del llatí parlat les nou llengües romàniques.


Ecolingüistes de Bernat Joan i Marí.
Resum
S'introdueix el tema mitjançant una comparació entre l'ecologia i les llengües: espècies d'animals i vegetals en perill d'extinció, d'igual manera que les llengües. L'autor ens exposa exemples a la mateixa Europa, allà on es suposa que un dels valors és la defensa de la diversitat i la pluralitat. Ens cita també una afirmació de Jesús Tusson: quatre mil llengües desapareixeran al llarg d'aquest segle. Quan desapareix una llengua, perdem tots, tota la humanitat: perdem una determinada visió del món i una eina per crear cultura. Per tant, davant aquesta situació alarmant es necessiten persones que es dediquin a mantenir la diversitat lingüística, així com els ecologistes tenen cura de la biodiversitat del planeta.

Conclusió
Hem de tenir cura de la diversitat lingüística perquè quan desapareix una llengua, perdem tots, perdem una manera de veure el món i una eina independent de creació cultural.

Què he après?
Una nova definició de llengua: visió del món; una definició molt més romàntica que la proposada pels diccionaris.